Etiquetes

, , , , , ,

El 1903 Marie i Pierre Curie rebien el Premi Nobel de Física. Era el primer cop en la història que se li concedia a una dona. Un any després naixia, a París, Eve, la segona filla de la parella. La noia agafaria un camí diferent i allunyat de la ciència: va ser pianista , escriptora i periodista.

Quan el seu pare va morir Eve encara no havia fet els dos anys i la seva mare en tenia trenta set. Tal com escriuria anys més tard, a la biografia sobre la seva mare, aquest va ser el fet més terrible de la vida de Marie Curie, “una làpida de soledat que va caure al damunt de la seva esquena per sempre més”. I això va fer que es volgués gairebé totes les hores del dia en la recerca i l’ensenyament. Per a Eve era com viure al costat d’una noia somiadora, com va ser la polonesa Maria Sklodowska, el nom de soltera de Marie Curie.

Tot i tenir una activitat professional imparable, Marie Curie es preocupava, tot el que podia, de l’educació de les seves dues filles. Irene, la gran, estudiava secundària mentre que a l’Eve la va integrar en una comunitat petita de bons professors, que ella mateixa va suggerir que es creés. En aquesta comunitat feien torns per educar els seus fills i filles a casa; ella impartia la física, amb un estil molt modern d’educar. El 1911, Marie Curie aconseguiria el segon Nobel, aquest cop en Química i en solitari, per la seva identificació del radi i del poloni. Només quatre persones al llarg de la història d’aquest guardó han estat doblament premiades.

A tot això, Irene va començar  els seus estudis de Física i Matemàtiques a la Sorbona i aviat, juntes, mare i filla compartirien hores i hores d’estudi i laboratori. Eve, en canvi, en plena adolescència, havia triat un camí  diferent. De ben petita havia començat a mostrar els seus dots per a la música.

Voleu saber-ne més? Feu clic per escoltar la seva història…

Eve Curie

Anuncis