Etiquetes

, , , , , , ,

Va ser molt gelosa de la seva intimitat, fugia dels afalacs i les entrevistes. El que havia de dir preferia expressar-ho a través de la música. Tant és així que, de joveneta, quan es va enamorar del que amb el temps es convertiria en el seu home, va trobar la millor manera de dir-li el que sentia musicant poemes que parlaven d’amor i també escrivint-li petites peces per a piano, tot un recull d’obres delicades i inèdites que ella les anomenava “pecats de joventut”. Parlem de la gran pianista Alícia de Larrocha.

La seva incursió en la composició no va quedar nomes en aquestes peces de joventut, va anar més enllà. De Larrocha, fins l’any 50, va anar explorant el seu vessant creador amb partitures per a piano, per a veu i piano, una per a violoncel i piano, un arranjament per a dos pianos, una Fantasia a piano i orquestra, i  una obra per a orquestra titulada Coral estrenada l’any 1934 per l’Orquestra Femenina de Barcelona, amb ella mateixa dirigint la formació. Però tot plegat va quedar diluït i amb el temps gairebé oblidat, tant que avui dia molt pocs saben que De Larrocha també havia compost. De fet, ella mateixa sempre hi va treure importància, i va preferir que aquests treballs no sortissin a la llum. Només va deixar dit:als seus fills “El dia que jo no hi sigui, feu el que vulgueu” .

De fet, quan passava tot això, Alícia de Larrocha ja feia uns quants anys que estava bolcada en cos i ànima al piano. Els antecedents familiars l’havien introduït en un món musical del qual en aquella època només uns quants nens i nenes de famílies benestants podien gaudir. Va començar a estudiar quan tot just era una nena remenuda…

Si voleu descobrir la seva història, feu clic aquí.

Anuncis