Etiquetes

, , , ,

Hi ha cançons, melodies, que formen part de la banda sonora de la nostra vida. No tenen les característiques per haver-hi entrat per la porta gran però han aconseguit fer-ho de manera més individual i vivencial. Són partitures que ens desperten el costat més tendre de la vida, de la infantesa, i que, segons com, ens poden despertar fortes emocions.

Bé, a uns quants i a unes generacions concretes. Aquesta melodia n’és un exemple:

 

La barcelonina Marta Minguella n’és l’autora i la va escriure quan tenia 18 anys, a la cuina de casa, segons ella mateixa, en un tres i no res. Aquesta cançó va anar seguida d’altres per a més anuncis i per ensenyar a cantar als nenes i nenes i per a moltes coses moltes més.

Doctorada en pedagogia musical a Salzburg, quan tenia 11 anys acabava els estudis de piano. Havia començat a tocar-lo amb 2 anys i mig, sense que ningú abans li ensenyés una nota. Com que no volia menjar, va ser la seva àvia qui va recórrer a un piano antic que hi havia a casa per veure si la música podia obrir-li la gana. El primer dia que la va asseure a la banqueta del piano, ja amb les dues mans, la Marta va tocar de dalt a baix el Noi de la Mare. L’ensurt de l’àvia va anar seguit del de la mare i el pare. Finalment, els van recomanar que no el toqués perquè li podria explotar el cervell, segons recorda encara ella.

Descobreix la seva història fent clic aquí…

Anuncis