Etiquetes

, , , , ,

L’any 1722, quan tenia 22 anys, la soprano italiana Francesca Cuzzoni va ser convidada, a Londres, pel compositor i empresari teatral Georg Friedrich Händel. Hauria de cantar a la Reial Acadèmia de Música. La ciutat anglesa la va rebre amb els braços oberts i amb els honors propis d’una reina i el públic la va tractar com a una diva.

Feia sis anys que havia debutat. Havia estat a la seva ciutat natal, a la ciutat italiana de Parma. Aquell mateix any cantaria també a Bolonya i Gènova i dos anys més tard a la Venècia de Vivaldi i també es va poder lluir a Florència. Al cap de sis anys i ja coneguda a mig Itàlia, marxava a Londres. Abans però, es va casar amb un clavecinista i compositor, Giuseppe Sandoni i al cap d’un temps va tenir un fill.

El caixet de la Cuzzoni va començar a ser altíssim. S’havia guanyat una gran fama i se la feia pagar. Quan va arribar a Londres, tothom li va fer els honors. Händel, que era qui l’havia portat, l’esperava amb una ària escrita expressament per a ella, “Falsa immagine”, de l’òpera Ottone, tot i que ella no la va trobar prou adient per a la seva tessitura. El seu debut londinenc va ser amb aquesta òpera de Händel. Tot un èxit!

Anuncis