Etiquetes

, , , , , ,

L’any 1883 l’historiador, jurista i polític català Josep Pella i Forgas publicava Historia del Ampurdán. Una de les moltes coses que explica el llibre és que “les anelles d’una sardana s’han de formar amb alternança estricta d’home/dona, però que sovint ballen gairebé només homes, i que l’autoritat procura intervenir perquè això no sigui així”

Arxiu Municipal de Girona/ Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. Foto de Carles Batlle.

Arxiu Municipal de Girona/ Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. Foto de Carles Batlle.

Explica l’etnomusicòleg Jaume Ayats, que durant el segle XIX, la sardana era un ball de moda a l’Empordà i una de les distraccions principals. El ball, com encara ho és avui, servia per seduir, sobretot a les noies, i les ballades de sardanes era pels nois el lloc on mostrar-se públicament, davant de tots els presents. La competència entre les cobles era important, tant que el 1884, Joan Rigau, el fundador de la cobla La Nova Barretó, un home emprenedor i atrevit, se’n va pensar una d’aquelles que han fet història. Com a reclam, de fet allò era publicitat, per atraure els balladors amb la seva nova formació va incorporar, entre els músics, una dona com a primera tenora. Es deia Marta i era la seva filla.

Arxiu particular

 Marta Rigau i Poch va néixer el 1865 en una família de músics de Torroella de Montgrí. Explica Joan Radressa, en el seu estudi sobre els inicis dels Montgrins, que el pare, Joan Rigau, era sabater i músic, feia un munt d’activitats musicals relacionades amb la música, tocava el cornetí, era cantant tenor, i dirigia un cor masculí i va ser el fundador i director de la cobla-orquestra, vinculada a un cor masculí, Els Barretons. El germà de la Marta, en Pere, abans dels dotze anys ja era un destacat flabiolaire, a més de tocar el violí i la flauta i també compositor i director de cobla. L’altre germà, en Roger, també era músic, com la Marta.

Si vols saber la seva història, clica aquí:

Advertisements