Etiquetes

, , , , ,

ProgramaL’any 1922 la pianista i compositora navarresa Emiliana de Zubeldía escrivia Zortziko, una melodia basca que va incloure en les seves “Seis melodias populares españolas”:

En las montañas donde yo he nacido, en mis montañas quiero morir, donde mi madre mi cuna ha mecido, quiero mi sueño eterno vivir”.

Un desig que només va ser un somni. Deu anys després, deixava per sempre la seva terra i la seva gent i partia rumb a Amèrica i aquí rumb a l’oblit. Aquella marxa, de mirada professional triomfant, optimista i esperançadora, va acabar convertint-la l’any 1942 en una refugiada espanyola amb residència a Mèxic.

Emiliana de Zubeldía Inda havia nascut el 6 de desembre de l’any 1888 en un poblet navarrès, Salinas de Oro. Era filla de José Antonio Zubeldía, secretari de l’ajuntament del poble, i Asunción Inca, mestressa de casa. Catòlics confessos, la parella va tenir set fills, dels quals només en van sobreviure quatre, dos nois, tots dos serien capellans, i dues noies, una era l’Emiliana. Amb els nens encara petits, els pares van creure que havien de buscar un lloc diferent per educar els seus fills i van escollir Pamplona, una ciutat que a finals del segle XIX oferia una gran activitat cultural, sobretot musical. L’Emiliana aviat va mostrar un gran interès per la música i als vuit anys entrava a estudiar a l’Acadèmia de Música Municipal de la seva ciutat i, als setze, un cop acabats vuit anys de piano, deixava la seva terra i marxava a París per continuar aprofundint en l’estudi musical.

emiliana

Portada del llibre de l’autora Letícia Varela Ruiz

Si vols saber més de la seva història fes clic

Anuncis