Etiquetes

, , , ,

1“No puc entendre com hi ha gent, sobretot de l’alta aristocràcia,que pot viure sense treballar. I quants que n’hi ha que ho fan! Crec que els menystinc per la seva falta de naturalitat i insensibilitat, per descomptat hi ha excepcions, però, que confirmen la regla. Davant la misèria del món, només es mouen quan s’arrisquen a perdre part de la seva riquesa. La veritat és que això és tirar-me sorra als ulls, però jo no m’identifico amb els membres de la meva classe. Una persona com jo no pot optar per cap classe”

Dora Pejacevic, compositora, violinista i pianista croata.

I hi hauríem d’afegir i aristòcrata. Perquè tot i el rebuig cap al seu llinatge, Dora Pejacevic havia nascut i viscut, durant molts anys, envoltada del més exquisit benestar. Era filla d’un polític i aristòcrata croat, el comte Theodor Pejacevic, i d’una comtessa hongaresa, Lilla Vay de Vaya, i es va criar i es va fer gran en un palau a Nasice, a Eslovènia, propietat de la família. Havia nascut a Budapest el 1885 i ja des del bressol va tenir al seu costat una institutriu anglesa que li va ensenyar amb molta cura tot el que havia de saber per fer-se una dona de bé i també per teixir-se una sòlida cultura general. Dora també va tenir al costat la seva mare, una dona d’una gran sensibilitat i formació, ella va ser la que li va ensenyar a gaudir de la música, endinsant-la en aquest art, com a oient i també com a intèrpret, amb professors privats. A Dora li van ensenyar tot tan bonic i tan ben fet, que al cap d’uns anys, ella mateixa ja no voldria posar límits als seus coneixements!

Si vols saber més de la seva història fes clic

Advertisements