Etiquetes

, , , , ,

«Si una dama es consagra des de la joventut a instruir-se en el mateix coneixement, […]  per què no hauria d’obtenir els mateixos beneficis que s’atorguen al sexe masculí?»

                    Christiane Marianne von Ziegler, Sendschreiben [Cartes]

1El gener del 1725 moria a la ciutat de Leipzig el llibretista de Johann Sebastian Bach, Andreas Stübel. Bach havia de trobar ràpidament un substitut. El mestre va pendre una decisió singular. Va escollir un poeta poc conegut, sense cap publicació i, encara més sorprenent, era una dona.

Pocs mesos després, la primavera d’aquell 1725, Bach escrivia la música amb la qual tancava el segon cicle de cantates de Leipzig, un total de nou, que naixien de la col·laboració amb la poeta, de trenta anys, Christiana von Ziegler.

El seu nom de soltera era Christiana Mariana Romanus. Havia nascut a Leipzig el 1695. Provenía d’una familia rica i prestigiosa. El seu pare era Franz Conrad Romanus, advocat i alcalde de la ciutat de Leipzig. Educada de manera exquisida, només amb onze anys, Christiana Mariana Romanus va viure un fet que condicionaria tota la seva vida. El seu pare va ser empresonat sense judici, per malversació de cabals públics, i va estar reclòs durant quaranta anys. Ella el va tornar a veure un sol cop en tota la seva vida.

Als setze anys, la jove Romanus abandonava Leipzig.

Si vols saber més de la seva història fes clic

Anuncis