Etiquetes

, , , , , , , , , ,

 lil moL’any 1918 la pianista, cantant, compositora i una de les pioneres més influents del primer jazz Lil Hardin aconseguia el seu primer treball remunerat, 3 dòlars a la setmana, com a pianista en una botiga de música a la ciutat de Chicago. Hardin havia d’interpretar les partitures que els clients demanaven i també les embellia amb les seves versions. Però el millor, per a ella, era que tenia tota la botiga, plena de partitures, i una rebotiga per oblidar-les i improvisar.

Aleshores tenia 20 anys. En feia un que havia arribat a Chicago amb la seva mare. Va ser ella la que va creure que havia d’apartar-la de Memphis, o més ben dit de Beale Street, una zona de vida nocturna freqüentada pels afroamericans i estretament associada a aquella música que la seva mare anomenava “música del diable”, que no era altra que el blues i el jazz. Però el que la seva mare no sabia era que la treia del foc per caure a les brases!

Beatrice Lilian Hardin havia nascut a Memphis l’any 1898. La seva àvia havia estat esclava. Els seus pares es van separar quan encara era una nena i la petita Lil, amb la seva mare, van anar a viure molt a prop de Beale Street, on no només hi havia música, sinó que també era un niu de sexe, alcohol, baralles i xulos.

La mare treballava de cuinera per a una família blanca i feia tot el possible perquè la filla tingués una bona educació. Als sis anys la va portar a una escola de música per estudiar piano, i als 9 ja tocava l’orgue a l’església els diumenges i cantava espirituals i himnes. I amb 16 anys va guanyar un concurs de música clàssica. Però a ella el que li agradava de veritat era la música que es feia i se sentia cada nit a pocs carrers d’on ella vivia. Tant era així que la mare va fer mans i mànigues per enviar-la a la Universitat afroamericana de Fisk a Nashville, un centre amb una sòlida educació cristiana per seguir estudiant música, però no la que ella volia.

Un any més tard, amb 18 anys Lil Hardin tornava a Memphis, més “cultivada” però seguia atreta pel blues i el jazz. És quan la seva mare va decidir fer un canvi de rumb i es van traslladar a viure a Chicago.

Aquella era la denominada Era del Jazz, l’Època negra i les oportunitats laborals servien també per reforçar la revolució femenina!

Si vols saber més de la seva història fes clic

 lil fami

lil i louis 1930

Advertisements