Etiquetes

, , , , , , , , ,

El 19 d’octubre de l’any 1987, el món de la música plorava. Ho feia per la mort, als 42 anys, d’un àngel del viol.loncel, Jacqueline du Pré.  Afectada per l’esclerosi múltiple,  la natura li va fer pagar el preu més alt que se li podia haver demanat. Només tenia 28 anys.

POEMA VELEZ

Fragment del poema Stradivarius Davidov, de Francesc Josep Vélez, inclós en el llibre “L’essència de la pols”

La primera vegada que Jacqueline Du Pré va sentir la màgia del violoncel tenia 4 anys i va ser a través de la ràdio. Aleshores vivia a Oxford, on havia nascut el 1945. Va ser la seva mare, Iris Du Pré , professora de piano, qui li va donar la mà per entrar en el món de la música a través del piano. Aviat van veure que tenia un ritme d’aprenentatge sorprenent, tenia un do natural per a la música que tocava com si tot fluís. Això i la seva atracció, cada cop més gran pel violoncel, van fer que tot es precipités i quan tenia 7 anys, la família es va traslladar a viure a Londres. Un cop allà passaria pel mestratge de diferents professors de les millors escoles i el 1957, amb 12 anys, feia el primer concert a la BBC de Londres. Començava d’aquesta manera una carrera que semblava imparable i que s’aniria modelant i enriquint sota el mestratge dels grans noms del violoncel, William PleethPaul Tortelier, Mstislav Rostropóvitx, Pau Casals.

Va ser una vida entregada, en cos i ànima, al seu Stradivarius Davidov, que era ja part d’ella mateixa. (…)

Si vols saber-ne més fes clic aquí

Aquest “Femení i singulars” s’ha fet gràcies al poema Stradivarius Davidov, dedicat a Jacqueline du Pré i inclós en el llibre “L’essència de la pols” del poeta i filòsof Francesc Josep Vélez. Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2011. La rapsoda és Dolors Martínez. Moltes gràcies a tots dos per la seva infinita sensibilitat.

Si voleu sentir el poema sencer podeu fer-ho clicant aquí:

jacqueline-dupre

velez

Anuncis