L’any 1912 l’influent crític francès Émile Vuillermoz publicava un article titulat “El perill rosa”. El crític, alertava de la inquietud d’alguns músics contemporanis d’anar sent reemplaçats per dones. Un any més tard, confirmava el fet en un nou article:

“Fa uns quants mesos, en aquesta mateixa publicació, alertava de l’imminent ‘perill rosa’. Els esdeveniments no han trigat a donar-me la raó. Una jove sufragista, la senyoreta Lili Boulanger, acaba de guanyar, en l’últim premi de Roma, tots els seus contrincants masculins i s’ha endut, des de la primera prova, el gran premi, amb una autoritat digna d’inquietar la resta de candidats masculins. L’entrada d’Eva al paradís terrenal de la vil·la Mèdici la temien alguns patriarques com una catàstrofe irreparable. El sentiment misogin del jurat era sabut, per tant ha calgut la indiscutible superioritat d’aquesta cantata perquè triomfés. En realitat és un mal moment per al sexe pretesament fort. Si les ‘senyoretes’ de la música decideixen disputar els premis oficials, estem vençuts.”

lili

Aquest article apareixia publicat el 1913, poc després que la compositora francesa Lili Boulanger es convertís en el primera dona que guanyava el primer premi de música del prestigiós concurs Prix de Rome, amb la seva cantata Faust et Hélène.. El premi consistia en una beca d’estudis a la vil.la Mèdici a Roma, un Palau que acollia l’Acadèmia de França. Però Boulanger aconseguia molt més que un guardó, aconseguia un fet simbòlic: el reconeixement del talent femení.  

lili 2

Lili Boulanger amb els seus companys a la vil.la Mèdici, a Roma. Any 1914.

El camí no havia estat gens fàcil. Van haver de passar 110 anys perquè una dona guanyés el Prix de Rome, en la categoria musical. D’altres compositores ho havien intentat, entre elles la seva germana Nadia Boulanger, que el 1904 es va haver de conformar amb un segon premi. 

Lili Boulanger aquell 1913 tenia 19 anys. Posseïdora d’un talent excepcional, aquell guardó no era per una jove promesa sinó que era la culminació d’un treball profund, basat en la suma d’una percepció natural i innata i un ambient familar que la va impulsar a dur-ho a terme. Lili havia pogut aprofundir els estudis de composició al Conservatori de París, un fet no gaire freqüent entre les noies de la burgesia i l’aristocràcia, que havien de limitar els coneixements a l’àmbit domèstic. Però ella provenia d’una família que no feia distincions, tot el contrari.

Marie Juliette Olga Boulanger, coneguda com Lílí, va néixer el 1893 a París. (…)

Si vols saber-ne més fes clic aquí

Anuncis