L’any 1739 el magistrat, erudit i viatger francès Charles de Brosses visitava la ciutat de Venècia. Poc després escriuria

“Els millors llocs per escoltar música a Venècia són els ospedali. Les noies canten com els àngels…. i on disfruto més, i on vaig més sovint quan visito Venècia és a l’Ospedale della Pietà . És el primer dels quatre hospicis que té la ciutat i l’únic lloc on es pot sentir un atac clar i immaculat de la corda. Quina netedat d’execució!!!”

OSPEDA~2

 En gran part ho havia aconseguit Antonio Vivaldi, una peça clau en la intensa activitat musical de la Pietà i el principal responsable que les noies brillessin en les seves interpretacions. Vivaldi havia entrat a l’Ospedale della Pietà amb 25 anys, el 1703 -només un any abans l’havien ordenat sacerdot-,  i va estar-hi vinculat durant gairebé quaranta anys, primer com a mestre de violí, després va anar canviant de rang fins que va assolir el més alt, mestre dels concerts. Vivaldi havia de compondre, assajar, dirigir el cor i també comprar i reparar els instruments, ensenyar el violí i la viola. Tot i quan la secció de corda va començar a funcionar bé, es va dedicar més a dirigir i compondre que a ensenyar.

vivaldi

Tenia entre trenta i quaranta alumnes, instrumentistes i cantants, i les noies treballaven diàriament amb un ritme molt alt i les alumnes més avantatgades seguien la formació de la resta i les ajudaven en l’estudi, i s’ocupaven de copiar les partitures, tot el necessari per preparar les classes i els concerts amb Vivaldi.  I aviat van començar a donar fruits i va fer que aquella entitat es convertís en un dels millors llocs per escoltar música a la ciutat de Venècia i un lloc de referència a Europa.

Durant el segle XVIII la ciutat dels canals tenia set teatres, un gran nombre de sales de concert, públiques i privades, que oferien als venecians i als viatgers la millor música. Però les veus més celestials estaven a l’Ospedale della Pietà; era aquí on es deia que es feia “la millor música”.

La ciutat de Venècia en aquell moment tenia quatre ospicis finançats amb diners públics on hi anaven a parar les noies orfes, o il.legímites, o aquelles que no podien ser mantingundes pels seus pares. En el cas de les de la Pietà, les que tenien dots per a la música no podien anar a parar a un lloc millor. (…)

Si vols saber-ne més, fes clic aquí

ospedale1

Anuncis