Etiquetes

, , , , , , , ,

En la dècada dels anys quaranta el bolero més difós per les emissores de ràdio cubanes era “Dos gardenias”. L’autora era Isolina Carrillo.

gardenia 3

Nascuda a l’Havana el 1907 i formada al Conservatori Municipal de la seva ciutat, la Isolina provenia d’una família de músics. Ella i els seus dos germans van estudiar al Conservatori de l’Havana, un va ser flautista, l’altre percussionista i el pare tocava el llaüt i el tres, un instrument provinent de la guitarra, molt usat a Cuba i a més dirigia una orquestra local. Ella amb els anys esdevindria pianista, cantant i compositora.

Isolina va quedar atrapada per la música quan encara era una nena. El que li agradava més era anar al cinema perquè li fascinava la música que il·lustrava les pel·lícules mudes de l’època. El so d’aquell piano, explicaria anys més tard, la lligaria per sempre més al món de la música.

isolinacarrillo

El primer tast el va fer als 10 anys i va ser per casualitat. Una nit, el pianista de l’orquestra que dirigia el seu pare es va posar malalt i ella el va substituir. Aquell debut va ser molt ben acollit pel públic, sobretot si tenim en compte la seva edat.

Al cap d’uns anys, un cop acabats els estudis del Conservatori de l’Havana, Isolina Carrillo trobaria el punt de partida, la seva primera feina remunerada, en un cinema, música en viu, per ambientar aquell món màgic que tant la fascinava. Isolina havia de tocar el piano, la majoria de les vegades havia d’improvisar per il·lustrar millor la projecció.

Aquesta feina, un temps llarg, li donaria rodatge per sentir-se capaç de formar part d’un dels primers septets femenins de il’illa, on ella va arribar a tocar el piano, la trompeta, la percussió i fins i tot el contrabaix. (…)

Si vols saber-ne més fes clic aquí

Anuncis