Etiquetes

, , , ,

El 6 de febrer de l’any 1947 l’escriptor rus Boris Pasternak va llegir, per primera vegada, alguns del capítols de la obra que li donaria fama internacional i que li obriria les portes al premi Nobel de literatura: la novel·la Doctor Zhivago. La lectura, segurament envoltada d’un ambient d’exaltació i semiclandestinitat, va tenir lloc a casa d’una amiga íntima de l’escriptor, una dona certament singular, envoltada d’un nimbe místic, amant de la poesia, la literatura i segons el mateix dictador Stalin, la millor pianista de la Unió Soviètica. El seu nom era Maria Yúdina.

yudina

El dictador l’havia sentit, per primer cop, un diumenge a la tarda, de l’any 1943 en plena II Guerra Mundial i va ser per Ràdio Moscou. Era una transmissió en directe i Yúdina era la solista del concert. Es tractava del Concert per a piano n. 23 de Mozart. La casualitat va fer que aquell tarda l’inflexible i temut cap d’estat Stalin estigués escoltant la ràdio. La interpretació de Maria Yúdina va causar un impacte tan profund en el dictador que s’explica que li van saltar les llàgrimes. L’endemà va demanar que li enviessin la gravació del concert. Però aquella transmissió havia estat en directe i no s’havia enregistrat. Per por de la reacció, van convocar urgentment Maria Yúdina, la solista i tots els membres de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou, aquella mateixa nit, per fer una gravació d’estudi.Després que dos directors defallissin per la responsabilitat que allò suposava, el tercer director ho va aconseguir i la gravació es va realitzar amb èxit. Ja de matinada van enviar una còpia única en disc al Kremlin.

Dues setmanes després, Yúdina rebia una carta de felicitació de Stalin i 20.000 rubles. La resposta d’ella,  va ser contundent, alguns podien opinar que suïcida: “Oferiré aquests diners a la meva església i resaré al senyor perquè perdoni els seus pecats contra el nostre poble. Déu és misericordiós i el perdonarà.”

Si vols saber-ne més fes clic aquí

Advertisements