Etiquetes

, , , , ,

L’any 1944, pocs mesos abans de morir, la compositora i pianista nord-americana Amy Beach reflexionava sobre les seves vivències i la seva trajectòria artística, de més de seixanta anys, en un article titulat “Música i dona”.  En un fragment diu: “No tinc cap opinió sobre l’obra creadora de les dones, en qualsevol àmbit. El meu treball sempre s’ha jutjat com un treball per si mateix, i no en funció del meu sexe.”

AMY 1

Amb aquesta afirmació volia deixar constància de la bona acollida que havia tingut la seva música, però en canvi era com si fes tabula rasa de periodes en què va haver de lluitar contra la voluntat paterna i, un cop casada, contra el seu home. Però en el fons s’enfontrava a una societat que no veia de bon ull que una noia es dediqués professionalment a la música i tant l’un com l’altre ho feien per mantenir l’estatus social. Els pares no volien que la seva filla trepitgés els escenaris, però tot i em tot la seva vocació era tan forta que va acabar imposant-se i va aconseguir debutar i enfilar una carrera. Però l’esperava un segon obstacle. En aquest cas el seu home que, un cop casats, l’hi va fer abandonar la carrera de pianista professional que ja havia emprés i si li deixava actuar era només en concerts benèfics i amb el nom de “Senyora de Henry Harris Beach”.

En realitat ella es deia Amy Marcy Cheney. (…)

Si vols saber-ne més fes clic aquí

 beach_youngbeach old

Advertisements