Etiquetes

, , , ,

La nit del 31 de març del 1944 la ciutat de Barcelona acollia un esdeveniment musical de primer ordre: el concert de presentació de l’Orquestra Municipal. En algunes fotografies que immortalitzen aquella data, es pot veure a tots el músics de l’Orquestra, amb el mestre Toldrà al capdavant. I de tots aquests músics, aquesta setmana al “Femení i singulars” el volem dedicar a tres d’ells, de fet d’elles, les primeres dones que van formar part de la plantilla d’aquella orquestra. Eren Rosa Mas, Mercè Wert i Mª Lluïsa Sánchez, les primeres dones de l’OBC.

Revista Destino, Barcelona, 1 de març de 1944

“Desde hace unas semanas, concretamente desde el día 21 del pasado mes de diciembre, en una de las Aulas de la escuela Municipal de Música, cuatro días a la semana, 88 de los mejores instrumentistas nombrados tras reñidas oposiciones, ensayan bajo la dirección del maestro Eduardo Toldrà para presentarse esta primavera como componentes de la flamante OMB” (…)

Crític musical de Destino, Xavier Montsalvatge

 

Orquestra Municipal de Barcelona. Fons Narcisa Toldrà

Orquestra Municipal de Barcelona. Fons Narcisa Toldrà

Els 88 músics havien estat escollits d’una llista de 129 sol·licituds. Les places s’havien ocupat per un concurs oposició i les proves d’admissió a l’orquestra es van fer davant un tribunal format pel director del Conservatori, Joaquim Zamacois, Rosa Balcells, professora d’arpa;; el professor de trompa, Ramon Bonell, i dos professors de violí Francesc Costa i Eduard Toldrà. En realitat, Toldrà era més que això, era el director, el guia i l’ànima de l’orquestra, de fet el que la va fer néixer i créixer.

Dels 129 instrumentistes que es van presentar, 10 dones aspiraven a ocupar una plaça. Finalment tres d’elles aconseguien ser les primeres a escriure el seu nom en la història de l’orquestra, Rosa Mas, Mercè Wert i Mª LluïsaLluïsa Sánchez, i és de justícia citar-ne una quarta que entraria molt poc després però que, en aquell moment, el dia de la presentació, no tenia en regla el certificat mèdic. Era la viola Teodomira Arguedas.

La violinista Rosa Mas (1940).  Centre de Documentació de l'Orfeó Català

La violinista Rosa Mas (1940). Centre de Documentació de l’Orfeó Català

 

La violinista Mercè Wert (1975). Procedència Maria Lluïsa Sánchez
La violinista Mercè Wert (1975). Procedència Maria Lluïsa Sánchez

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'arpista Maria Lluïsa Sánchez (al costat la seva filla Marta Jarne). (1975) Procedència Arxiu Particular de Sánchez.

L’arpista Maria Lluïsa Sánchez (al costat la seva filla Marta Jarne). (1975) Procedència Arxiu Particular de Sánchez.

Maria Lluïsa Sánchez era arpista. De fet, va ser l’única que va haver de lluitar per una plaça, en la qual qual només es van presentar dones, quatre. Tot i ser molt jove, en portava uns quants tocant, havia començat amb 16 amb l’Orquestra Pau Casals. Havia estudiat arpa amb la seva tia-àvia, que era professora del Conservatori Municipal, i ara li agrada explicar orgullosa que s’hi va estar, fins que es va jubilar, sempre més amb l’Orquestra i vinculada al seu estimat instrument, l’arpa. (…)

Si vols saber-ne més fes clic aquí

Renúncia explícita en la Sol.licitud de Rosa Mas per la plaça de concertino. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
Renúncia explícita en la Sol.licitud de Rosa Mas per la plaça de concertino. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

 

Sol.licitud de la violinista Rosa Mas per la plaça de concertino de l'Orquestra Municipal de Barcelona, 2 d'octubre 1943. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Sol.licitud de la violinista Rosa Mas per la plaça de concertino de l’Orquestra Municipal de Barcelona, 2 d’octubre 1943. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

 

 

 

 

 

Advertisements