Etiquetes

, , , , , ,

“No hauria pensat mai que una dona fos capaç d’escriure així. Coneix tots els entramats de la professió”

Camille Saint-Saëns, París 1906

 Aquestes paraules anaven destinades a la compositora i pianista francesa Mel Bonis, el nom de soltera de madame Domange. En aquell moment tenia quaranta-quatre anys i es trobava en un moment personal en què la creació musical l’ajudava i li donava ales per expressar els seus veritables sentiments. Una música fruit d’un aiguabarreig de  sensibilitat, culpabilitat i talent.

Mélanie o Mel Bonis havia nascut el 1858 en una família de la petita burgesia parisenca. El seu pare era constructor de rellotges i la seva mare feia passamaneries i es feia càrrec de l’educació de les filles, basada en una estricta educació religiosa, i res feia preveure una formació musical.
La família vivia en un pis de lloguer on per ajudar a construir l’escenografia de família benestant hi havia un piano. Aviat aquell instrument va captar l’atenció de la petita Mélanie, que contra la voluntat de la seva mare passava llargues hores explorant-lo i aprenent a tocar, durant els primers anys de manera autodidacta.

melanieapai

De fet, la voluntat dels pares d’apartar-la de la música va retardar el seu veritable aprenentatge. No va ser fins als 18 anys, quan va ser presentada a César Franck, que començaria a endinsar-se de manera formal en la música. I al cap d’un temps, per mediació del mestre, era admesa al Conservatori de París. Hi estudiaria orgue, piano i composició. Ella i Claude Debussy van esdevenir els millors alumnes de composició del Conservatori d’aquella promoció. Fins i tot el 1881 seria proposada per presentar-se al prestigiós guardó Prix de Roma. Però aquell any la seva vida va fer un gir. (…)

Fes clic aquí per saber-ne més

llibremel

944melanieetsesenfants
Mel Bonis amb tres dels seus fills

 

 

 

Anuncis