“…Existeix un enigma vell com la vida de l’home i la dona a la Terra. Més que enigma és una incomprensió per comprendre el que és incomprensible. I aquest enigma té dues cares, com una moneda. I diguem que la moneda és el gènere humà: envers i revés, home i dona, cara i creu. Tan junts que són una mateixa cosa i en canvi es troben condemnats a no trobar-se mai. Per això, ens hem de sommiar (…)”

       “Como sueñan los hombres a las mujeres” Maria de la O Lejárraga

maria

Quan l’escriptora de la Rioja Maria de la O Lejárraga va escriure aquest text, que formava part d’uns guions radiofònics, vivia exiliada a l’Argentina, era l’any 1959, estava a punt de fer els 85, i encara tenia molt a dir. Coneixia prou bé el gènere masculí. De fet durant un munt d’anys va signar els seus treballs amb nom d’home, el del seu home, Gregorio Martínez Sierra.

GREGORIO I MARIA

Maria de la O Lejárraga i Gregorio Martínez Sierra

Tot havia començat molts anys abans, el 1899, quan, sent només dos bons amics i units per l’amor al teatre i la literatura van aconseguir publicar els seus primers treballs, ell Gregorio, va signar el primer llibre i ella Maria de la O, el segon, però de fet, la gran part dels dos ja els va escriure ella, Maria de la O Lejárraga.
María de la O havia nascut a San Millán de la Cogolla, a la Rioja, el 1874, i es va criar al poble de Carabanchel. Va estudiar magisteri i als 23 anys es va enamorar d’un jove de 17, a qui li apassionava el teatre i escriure poemes.

El 1900 es casaven i junts s’endinsaven de ple en el món del teatre i de la literatura. De fet començava una relació sentimental i professional, bé, la sentimental es va trencar abans, però la professional va funcionar durant mig segle, una de les relacions més singulars de la literatura espanyola. Però el que és més sorprenent és que a l’autoria de tots els treballs els signava ell (…).

Captura

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Advertisements