Etiquetes

, , , , ,

El mes de juny de l’any 1911, la revista Feminal publicava un article que feia referència a una data memorable per a la Colònia Güell, el 23 d’abril del 1911. L’article parlava dels actes que es van celebrar al llarg d’aquella diada de Sant Jordi i en destacava l’estrena d’una obra:

(…) un dels moments més importants de la festa va ser quan se cantà l’hermós Te Deum de la senyora Donya Isabel Güell y López, Marquesa de Castell Dosrius, filla gran del Comte Güell. Es una composició severíssima: inspirada en lo intens sentiment del cant plà, i respon ben be a lo que’s proposà l’autora, axò es; escriure un tros musical profundament religiós. Fou composta fa dèu anys, quan era soltera tan distingida senyora i no s’havia cantat encara (…)”

isabeleta

Isabel Güell i López

Feia 10 anys, la seva autora en tenia 28 i ja havia escrit una part important del seu catàleg.

Si vols escoltar la seva història fes clic aquí,

 

Isabel Güell i López havia nascut a Barcelona el 1872. Els seus pares eren Isabel López i Bru, filla del primer marquès de Comillas, i l’industrial i mecenes Eusebi Güell Bacigaluppi, tots dos descendents de famílies que havien fet la primera fortuna a Cuba. Isabel, la primogènita, tenia sis germans més, i tots van ser hereus de l’interès artístic del pare, però només Maria Lluïsa i ella van despuntar en la música. Tant l’una com l’altra van ser orientades en els estudis musicals per les seves tietes, unes nobles d’origen italià que de joves havien estudiat l’orgue. Elles van proposar que s’iniciessin en la música a través d’aquell instrument, un aprenentatge molt poc freqüent entre les noies de la burgesia catalana. El seu primer mestre seria l’organista i capellà vigatà, el pare Vidal i més tard seguirien sota el mestratge, a París, de dos cèlebres organistes Eugène Gigout i Monsieur Lemaines. Aquest canvi, de Barcelona a París, s’havia produït a causa d’una epidèmia de còlera que va castigar Catalunya el 1885, i aquest fet que va fer que la família Güell es traslladés a viure a Versalles. Llavors tres cop per setmana, Isabel i Maria Lluïsa anaven a París, per rebre classes. Aleshores Isabel tenia 13 anys.

De retorn a Barcelona, Isabel va seguir amb la música, també estudiava piano, i a poc a poc es va anar interessar també en l’art de la composició, un fet gairebé inusual entre les senyoretes benestants. El moment sociocultural encara no estava preparat per acollir una dona compositora, tot i que tocar un instrument, el piano, especialment, i el cant formessin part de l’educació de les noies burgeses però aquesta formació no era gratuïta, estava destinada com un utensili més per augmentar les seves qualitats a l’hora de fer un bon casament.

Isabel Güell es va introduir en la composició a través de la cançó, un gènere que tindria un paper rellevant en la música del nostre país, en part fonamentat per una rica poesia en llengua catalana.

partitura

Música d’Isabel Güell. Lletra d’Eulàlia Anzizu (cosina d’Isabel Güell. Va ser monja del Monestir de Pedralbes. Va ser historiadora, poeta i organista del monestir.

Güell faria els primers passos musicant poemes de Verdaguer, després vindrien altres poetes. El primer títol va ser La rosa marcida, del poeta de Folgueroles. Aleshores Verdaguer era el capellà i confessor de la família, amb una relació molt intensa i per tant tindria un paper valuós en els anys de formació d’Isabel, perquè tant la poesia i l’espiritualitat esdevindrien els dos pilars que inspirarien la seva obra, una obra conté bàsicament cançons i música sacra. (…)

Segueix escoltant per saber-ne més de la seva història.

 

Anuncis