Etiquetes

, , , , , ,

El 25 de octubre del 1938, la poeta i dramaturga argentina Alfonsina Storni es treia la vida llançant-se al mar des d’una escullera, a Mar del Plata, a l’Argentina. Alguns van dir que havia estat endinsant-se al mar, de mica en mica. Hores abans havia escrit el seu últim poema: “Voy a dormir“.

“Voy a dormir, nodriza mía, acuéstame. (…) Déjame sola: oyes romper los brotes, te acuna un pie celeste desde arriba y un pájaro te traza unos compases para que te olvides. Gracias… Ah, un encargo, si él llama nuevamente por teléfono le dices que no insista, que he salido…”

Anys més tard, els argentins Ariel Ramírez, (compositor) i Féliz Luna (poeta) escrivien una de les zambas més boniques que mai s’han escrit, “Alfonsina y el mar”. Ho feien en record d’aquella noia, amb ànima de poeta que, durant una bona part de la seva vida, va viure sense saber viure i esperant només que li arribés el final. Finalment ella mateixa el va anar a buscar. Tenia 46 anys.

ALFONs

Però qui era en realitat Alfonsina?

Si vols escoltar la seva història fes clic aquí,

Alfonsina Storni Martignoni havia nascut a Suïssa el 1892. Els seus pares havien marxat aquell país per buscar feina i cinc anys més tard tornaven a l’Argentina. Aleshores Alfonsina tenia quatre anys. El pare regentava una cerveseria i la mare tenia una petita escola a casa, però aviat, la mort sobtada del pare, quan ella tenia 14 anys va precipitar la seva incursió al món laboral. Va començar amb feinetes precàries fins que al cap de poc temps, mig per casualitat, mig per necessitat de sentir-se lliure, va pensar que el món del teatre l’ajudaria a aixecar el vol. D’aquesta manera començava a amarar-se d’autors i de textos de tota mena, un món desconegut per ella i que n’hi obriria un altre: el de l’escriptura. Alfonsina començava a escriure els seus primers poemes i també alguna obra de teatre. Però aquell inici precoç, el món de les gires, el de fer-se gran de cop, li deixaria una petja dolorosa tota la seva vida. Al cap d’un temps, sentia la necessitat de començar de nou, i va prendre la determinació d’estudiar magisteri i tres anys més tard ja treballava de mestra rural i es vinculava a dues revistes literàries.

Però la seva inquietud l’anava empenyent a prendre nous camins. Amb 19 anys Alfonsina prenia la determinació de marxar a Buenos Aires. Marxava sola, bé, amb un fill a la panxa, i acompanyada d’un grapat dels seus poemes. Mesos després naixia el seu únic fill i començava un període d’estretors i solitud, ella va voler tirar endavant amb aquell fill fruït d’una relació impossible, però aquells també van ser uns anys de recompenses. El seu primer llibre arribava cinc anys més tard, el 1916, tenia 24 anys, “La inquietud del rosal”, i el mateix any ortiasortia publicat el seu primer poema “Versos otoñales”.

I de mica en mica, aquella nena de províncies va anar fent-se un lloc entre els escriptors del moment fins esdevenir-ne una més. (…)

partitura

Advertisements