Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Carta de Ludwig van Beethoven a la pianista i compositora francesa Marie Bigot. Viena, març del 1807

«La meva estimada i admiradíssima Marie: el temps és tan divinament meravellós i qui sap com serà demà! Per això li proposo recollir-la cap al migdia i portar-la a fer un passeig amb el meu carruatge. No seria propi d’una dona tan il.lustrada i cultivada com vostè negar-me el més gran plaer per obeir a simples escrúpols! Probablement el Sr. Bigot serà fora en aquell moment i no podrà venir amb nosaltres, però no per això hem de renunciar. Respongui’m, estimada Marie, si podeu! Només un si o un no!»

carta bb

Carta de Ludwig van Beethoven a Marie Bigot. Viena, març del 1807

I va ser un no. Aquella carta seria el final de la relació dels Bigot amb Ludwig van Beethoven. No era la primera vegada que el músic de Bonn li adreçava una carta però aquella seria l’última. Només un dia abans, Bigot li havia prohibit a la seva dona cap contacte més amb Beethoven. L’oferiment l’havia fet a ella i a la seva filla de tres anys. Poc després el músic escrivia una carta de disculpa a tots dos, on els hi deia que un dels seus principis era no prendre mai l’esposa d’un altre home, ni suscitar la desconfiança per destruir una vida bella i pura. Aquella seria una història d’amor impossible més, en la vida de Beethoven.

Si vols saber-ne més clica aquí i segueix llegint,

En aquell moment ell tenia 37 anys Marie Bigot, 21, estava considerada una pianista talentosa. Era bonica, admirada i també estava casada.

Retrat de Marie Bigot

Marie havia arribat a Viena feia tres anys, el 1804, després de casar-se amb Paul Bigot de Morogues, un berlinès d’origen hugonot que exercia de bibliotecari per un dels mecenes de Beethoven, el comte Razoumovski. Això li permetia a aquella jove pianista entrar en contacte amb la Viena més il·lustre i conèixer els músics més preuats, entre els quals hi havia Haydn, Salieri, Beethoven! I aviat el seu talent va començar a brillar.

Marie Bigot, de soltera Kiené, havia nascut el 1786 a la ciutat francesa de Colmar. Va ser la seva mare, una excel·lent pianista, qui la va iniciar en la música. Més endavant estudiaria harmonia i composició amb Luigi Cherubini, que feia poc que s’havia establert a París igual que ella i aviat va començar a sobresortir, principalment en el camp de la interpretació, la composició sempre la va mantenir en un segon pla i de manera molt més discreta, alguns crítics diuen que va refusar de publicar les seves obres “per modèstia”.

Fos com fos, el 1804, amb 18, quan tot just començava la seva carrera, es casava i marxava a viure a Viena, un destí que marcaria la seva vida. I tot just quan feia un any que era entre els vienesos va veure com les portes se li obrien. Ella oferia el seu art i el públic li tornava en elogis. Un d’ells els hi va regalar un consagrat Haydn quan va assistir a uns dels seus concerts. S’explica que la manera de tocar de Bigot el va commoure tant que un cop finalitzada l’obra va exclamar: “Estimada nena, vostè no ha escrit aquesta música, però ha tocat com si fos seva”. Aleshores li va anotar, en la mateixa partitura: “El 20 de febrer del 1805, Franz Joseph Haydn va ser feliç”.

Però no només en va ser Haydn. Beethoven també va ser apreciar els seus dots. (…)

 

 

 

Advertisements