Etiquetes

, , , , , ,

A l’estimadíssima Sra. Maddalena Lombardini, 5 de Març del 1760.

Per fi, gràcies a Déu, m’he alliberat de les ocupacions avorrides que m’han impedit fins ara acomplir amb la meva promesa. (…) Començo, doncs, el que us vull  exposar, i si hi ha alguna cosa que no enteneu, escriviu-me per preguntar-m’ho. En general, la principal finalitat de l’estudi amb el violí, en què heu de treballar perquè és el més necessari, és que sentiu habilitat en l’arc. L’objectiu ha de ser repenjar l’arc damunt la corda, amb tanta lleugeresa que al començament del so, el que produïu sigui no un sotrac sinó com un bufada (…)        

                                                                                        Giuseppe Tartini

d151b9f4d2fc437ca42c0a61453e880288d7d886

I Tartini segueix les indicacions, a la seva alumna, recordant-li que la prioritat en el violí és aconseguir un so sense asprors: “S’ha de començar del no res, i ensinistrar perquè es treballin totes les dinàmiques, forte i piano”, i li recorda que ha d’estudiar “matí i tarda, però sense fatigar-se i amb parades“. I després d’altres recomanacions, s’acomiada de la seva pupil·la amb salutacions a la priora i a tots els que l’aprecien.

De fet, els que l’apreciaven eren molts. En aquell moment Tartini era un dels més grans i respectats virtuosos violinistes, i era reconegut per tot Europa com un gran pedagog. La carta anava adreçada a una de les seves alumnes més virtuoses i talentoses. Ella tenia catorze anys quan va començar a rebre classes del mestre, i aviat va quedar meravellat amb la destresa de la jove pupil·la, que a més, amb el temps seria reconeguda com la compositora més famosa dels quatres grans hospicis de Venècia, a la segona meitat del segle XVIII . Es deia Maddalena Lombardini

madalena

Maddalena Laura Lombardini havia nascut a Venècia l’any 1745 i tot i ser filla d’aristòcrates, la precària situació econòmica de la família, va fer decidir als pares el seu ingrés a l’Ospetali dei Mendicanti, uns dels quatre centres de fraternitat, d’hospici i caritat, que hi havia a la ciutat de Venècia en el segle XVIII. (segueix escoltant per conèixer el final…)

 

 

Anuncis