Etiquetes
El 30 de desembre de l’any 1876, Piotr Ilich Txaikovski acabava l’encàrrec que Nadejda von Meck li havia fet unes setmanes abans: una obra per a violí i piano. Coneixedor de la reputació de von Meck com a gran mecenes, Txaikovski no la va fer esperar. Uns dies després, ella li agraïa per carta: “la seva música em fa la vida més fàcil i agradable”.
Aquella carta era el punt de partida d’una relació epistolar entre Txaikovski i la seva mecenes, Nadejda von Meck, una correspondència de tretze anys, amb més de 1.200 cartes, que arribarien a teixir una de les relacions més singulars, fructíferes i íntimes entre un músic i la seva mecenes.
Nadezhda von Meck, en realitat es deia Nadezhda Filaretovna Frolovskaya. Havia nascut el 1831 en una família de terratinents russos, molt adinerats i sensibles en l’educació de la seva filla. De molt joveneta, Nadezhda va començar aprofundir en l’estudi del piano i amb el temps, va aconseguir un nivell molt acceptable com a pianista però el seu destí no anava per aquí. Amb setze anys es casava, o millor dit, la casaven amb un enginyer del transport ferroviari rus. Però de cop, la mort sobtada del seu home, quan ella tenia quranta dos anys, li capgirava la vida i la posava al capdavant d’una gran fortuna de milions de rubles, dues xarxes ferroviàries i mansions escampades per tot arreu.
La vídua von Meck es va haver de bolcar en el negocis, en els seus fills, (n’havia tingut divuit dels quals en van sobreviure onze) i es va apartar de la vida social. Només feia una excepció i era per assistir, d’incògnit, als concerts de la Societat Musical Russa de Moscú. La música, era la única cosa que la mantenia connectada amb ella mateixa, amb els seus sentiments i les seves passions. En una carta adreçada a Txaikovski li confessaria:
“Soc molt poc agradable en les meves relacions personals. En primer lloc perquè no soc molt femenina i en segon perquè no sé com demostrar tendresa”. (…)
(si vols saber-ne més, segueix escoltant)