Etiquetes

, , , , ,

El 30 de desembre de l’any 1876, Piotr Ilich Txaikovski acabava l’encàrrec que Nadejda von Meck li havia fet unes setmanes abans: una obra per a violí i piano. Coneixedor de la reputació de von Meck com a gran mecenes, Txaikovski no la va fer esperar. Uns dies després, ella li agraïa per carta: “la seva música em fa la vida més fàcil i agradable”.

txaikovski

Aquella carta era el punt de partida d’una relació epistolar entre Txaikovski i la seva mecenes, Nadejda von Meck, una correspondència de tretze anys, amb més de 1.200 cartes, que arribarien a teixir una de les relacions més singulars, fructíferes i íntimes entre un músic i la seva mecenes.

 

Nadezhda von Meck, en realitat es deia Nadezhda Filaretovna Frolovskaya. Havia nascut el 1831 en una família de terratinents russos, molt adinerats i sensibles en l’educació de la seva filla. De molt joveneta, Nadezhda va començar aprofundir en l’estudi del piano i amb el temps, va aconseguir un nivell molt acceptable com a pianista però el seu destí no anava per aquí. Amb setze anys es casava, o millor dit, la casaven amb un enginyer del transport ferroviari rus. Però de cop, la mort sobtada del seu home, quan ella tenia quranta dos anys, li capgirava la vida i la posava al capdavant d’una gran fortuna de milions de rubles, dues xarxes ferroviàries i mansions escampades per tot arreu.

nadejhdai

La vídua von Meck es va haver de bolcar en el negocis, en els seus fills, (n’havia tingut divuit dels quals en van sobreviure onze) i es va apartar de la vida social. Només feia una excepció i era per assistir, d’incògnit, als concerts de la Societat Musical Russa de Moscú. La música, era la única cosa que la mantenia connectada amb ella mateixa, amb els seus sentiments i les seves passions. En una carta adreçada a Txaikovski li confessaria:

“Soc molt poc agradable en les meves relacions personals. En primer lloc perquè no soc molt femenina i en segon perquè no sé com demostrar tendresa”. (…)

(si vols saber-ne més, segueix escoltant)

Anuncis