Qui no recorda algun dels quadres de Degas evocant escenes del món del ballet? El pintor impressionista va dedicar mitja vida a pintar ballarines i les va eternitzar en tots els contextos: entre bambolines, a la sala d’assajos, rebent classes, posant-se el tutú, descansant, en alguna posició clàssica de ballet, flotant i volant en plena representació, i també saludant… però sempre elles, les ballarines, eren les protagonistes.

ROSITAMAURI

‘La Primaballarina’. Edgar Degas. 1880

I parlant de protagonistes, una de les que apareix repetidament en els quadres de Degas va ser durant molts anys la primera ballarina de l’Òpera de París. De fet, va ser ballarina, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes francesos. Deien que els seus trets i gestos eren tan precisos i alhora tan subtils que enamorava veure-la ballar. I qui era aquella musa inspiradora? Doncs es deia Roseta Mauri i era catalana.

Isabel Amada Rosa Mauri Segura havia nascut a Palma, Mallorca, l’any 1850, tot i que a ella li agradava parlar dels seus orígens reusencs. Era filla d’una mallorquina, Carme Segura, i del coreògraf i ballarí nascut a Reus Pere Mauri, que va ser durant molts anys ballarí del cos de ball del Gran Teatre del Liceu i també del Principal.

ROSITA I PARE

Roseta Mauri amb el seu pare. París

Va ser ell qui la va iniciar en el món de la dansa: “Saber dansar no cau del cel com una gràcia. Cal exercitar-se sense parar mai”, li havia dit en més d’una ocasió. I això va fer la Roseta des que era molt menuda… ballar, ballar i ballar, i de fet aviat va saber que aquella professió reclamava esforç: “Ni un dia sense exercici”, era la seva màxima.

Va ser el pare qui li va veure aptituds innates pel ball, des que era una nena: tenia una complexió molt flexible, era menuda, àgil com una ploma, sempre va aparentar menys edat de la que tenia, i a més era molt treballadora i a cada assaig ho volia fer millor, i aquest impuls i tenacitat de voler arribar fins a la perfecció va ser el que la va dur a ballar als millors escenaris d’Europa, fins a arribar a l’Òpera de París, aleshores el cim més alt per qualsevol ballarí.

Abans va haver de fer un camí ple de sacrificis, però ella ho vivia de manera natural perquè li agradava. L’apassionava el que feia, i això li donava “confiança i inconsciència”, com va dir ella mateixa al cap d’uns anys.

Tot i que amb el pas del temps molts la vam conèixer com a Rosita Mauri, a ella li agradava que li diguessin Roseta o Rosa. (…) (segueix escoltant per arribar al final)

roseta

Retrat de la ballarina Roseta Mauria. François Comerre. 1880

Anuncis