El 1675, una revista francesa, publicava una notícia que parlava per primer cop d’Elisabeth Jacquet: “Ha aparegut un prodigi. Canta d’una tirada la música més difícil i s’acompanya i acompanya al clavecí, a qui vulgui cantar. Compon peces i les interpreta en tots els tons que se li proposi. I, amb tot això, encara no ha fet els 10 anys.”

eliesabeth 3

Elisabeth Jacquet havia nascut el 1665 a París. El seu pare, Claude Jacquet era organista a la parròquia de Sant-Louis-en-l’Ile i provenia d’una família fabricant de claves i la mare, Anne de La Touche, estava emparentada amb la família de músics francesos Couperin. L’Elisabeth tenia tres germans més, i tots van ser educats sota la tutela del pare. Els dos nois esdevindrien organistes, però la que va despuntar per damunt dels altres, i de fet, la més dotada per aquest art, va ser Elisabeth. Només tenia sis anys quan va fer la primera aparició pública i va ser a la cort del rei Lluís XIV, a Versalles, on es guanyaria l’admiració de tothom i l’apel·latiu de “petita meravella”.

De fet, va ser l’amistançada del monarca, Madame de Montespan, qui es va fer càrrec, personalment, de la petita. I va ser ella mateixa qui li va demanar al rei de tenir-la al seu costat durant uns anys perquè la nena l’entretingués i també divertís les persones que l’anaven a visitar a Versalles. I això també volia dir que Elisabeth va poder seguir estudiant gràcies al patrocini de diverses famílies nobles parisenques, que es van fer càrrec de les despeses de la seva educació.

Sens dubte, Elisabeth tenia un gran talent, però també va tenir la sort de trobar una societat i un ambient cultural que li fer confiança i li va donar la possibilitat de deixar-li compondre tot el que volia, i això en un món on el talent de les dones es mirava amb lupa. (segueix escoltant per conèixer el final de la seva història)

eleisabeth 2elisabeth

Advertisements