Etiquetes

, , , , , ,

Si mai visiteu l’antiga capital de l’imperi japonès, la meravellosa Kyoto, entre mig de temples, santuaris, paisatges únics i carrers amables i entretinguts, també hi podeu trobar un lloc, apartat del centre, que crida l’atenció. Es tracta d’un museu tot singular, dedicat a una dona també singular, Hibari Misora, una de les més cobejades i estimades cantants japoneses de tots els temps.

misora3

Coneguda com la diva dels japonesos, Misora va irrompre entre el públic del seu país després de la desfeta de la Segona Guerra Mundial, cap als anys 50. La seva veu, un equilibri entre força i dolçor, va ferque tot un poble se sentís encoratjat mentre el país s’anava recuperant i entrava en un període de creixement.

Hibari Misora ho va aconseguir captant l’ànima dels japonesos amb un dels gèneres més representatiu de la cultura musical d’aquell país, l’enka, que significa més o menys “cançó representada”. L’enka va sorgir al Japó cap als anys 20 com un acte de rebel·lia i aviat es va convertir en tot un fenomen social perquè fusionava els sons d’occident amb els d’orient. Durant la postguerra, a finals dels anys 40, ella el portaria al cim més alt i es convertiria en la més prolífica cantant d’enka de tots els temps.

MISORA

En realitat es deia Kazue Kato i havia nascut el 1937 a Yokohama. El seu pare regentava una botiga de peix i també feia espectacles d’entreteniment musical i la seva mare era mestressa de casa. Ja de petita sempre es va sentir atreta per la música. Li agradava memoritzar antics poemes japonesos, sense entendre ni el que deia, i així va començar també a memoritzar cançons i a imitar cantants.

MISORA

A l’acabar la Segona Guerra Mundial, Misora tenia vuit anys i les condicions socials i polítiques del país eren molt difícils. S’havia de reconstruir tota una nació de zero i al Japó moltes famílies s’havien desintegrat. El sentiment de buidor i nostàlgia va propiciar la irrupció amb força d’aquell gènere, perquè l’enka tractava temes quotidians i alhora filosòfics, com la tristesa de la vida, l’amor, la pèrdua, la separació, records de temps millors, la nostàlgia, la resignació, la solitud i la mort. Misora ho va aprofitar per entrar en l’ànima d’aquella desconsolada població, sobretot la jove, perquè aquella musica també recordava musicalment el blues, el tango, la música americana dels anys 50, i això agradava, i molt.

La carrera artística de Hibari Misora va començar als 11 anys (…) (segueix escoltant per arribar al final de la història)

Anuncis