“No fa ni quinze dies, ningú sabia què amagava en la seva prodigiosa gola. Acaba de cantar i interpretar una cigarrera, amb què un entén els mil i un disbarats que per ella va cometre el pobre Don José. En l’Havanera de l’acte I, el Liceu ja es va ensorrar. I al final, gairebé els hi diré, que vaig estar a punt d’agredir el pròfug sergent, que va matar aquella criatura tan divertida i desimbolta! El que ha fet la Supervia és una Carmen digna de tota admiració.”

SUPERVIA

Això ho escrivia el director escènic i artístic del Gran Teatre del Liceu, Rafel Moragas, la primavera del 1912. La Carmen, “digna d’admiració”, com bé diu ell mateix, era Conxita Supervia. La mezzo havia debutat al Liceu unes setmanes abans amb Samsó i Dalila, però sens dubte el paper que li va donar el triomf definitiu va ser el de Carmen, de Georges Bizet. Aleshores, Supervia tenia setze anys i ja feia un any que el públic argentí i italià l’aplaudia.

 

Maria de la Concepció Supervia Pacual havia nascut a Barcelona l’any 1895. De mare andalusa i pare català, va ser alumne del col·legi de les Damas Negres de Barcelona, avui Infant Jesús. El cant el va començar a estudiar als dotze anys, al Conservatori del Liceu i als quinze ja començava la seva primera gira, al teatre Colón de Buenos Aires. Va ser gràcies a la iniciativa del professor de cant i compositor català, Joan Goula, que havia muntat unes “tournées” a l’Argentina, que Supervia va ser escollida per formar part de la companyia de músics. El primer paper, discret, va ser fent de bruixa, en una òpera argentina, i d’aquí actuaria a Los amantes de Teruel, de Tomas Bretón, i clouria la gira cantant una Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni.

De retorn a Barcelona, al cap d’uns quants mesos, Conxita va continuar estudiant cant, amb Goula, però molt poc temps després, el mestre va creure que era una bon moment per fer el seu debut a Europa, a Itàlia. Només tenia setze anys, però tot i així es va enfrontar amb la Carmen, i a Roma, aquella mateixa temporada, li donarien l’oportunitat de participar en l’estrena italiana, d’El cavaller de la rosa, de Richard Strauss, que acabava de ser escrita aquell 1911.

Va ser aleshores, quan el Gran Teatre del Liceu li va reservar dos dels títols de la temporada 1912: el debut català el faria amb Samsó i Dalila i el triomf l’aconseguiria amb Carmen. (…)

SUPERVIA 3

(si vols saber-ne més, segueix escoltant)

Anuncis