Va ser la primera dona acceptada, com un igual, pels seus companys músics polonesos, “la primera dama de la música del seu país”, com la va definir un crític anglès. Un segle abans, la seva compatriota Maria Szymanowska, havia començat a entreobrir una escletxa en el món de la música, nacional i internacional, però ella va ser la que va obrir i aplanar el camí perquè les futures compositores se situessin, per dret propi, al costat dels seus parions masculins. La seva carta de presentació no havia estat altra que talent i treball intens, dues raons justes i de pes, per arribar a la cobejada igualtat. Ella ho va aconseguir. El seu nom, Grazyna Bacewicz.

grazina

Grazyna Bacewicz. 1968. Foto d’Irene Jarosinska

Grazyna Bacewicz havia nascut a Lódz, (Polònia), l’any 1909. Encoratjada i orientada pel pare, el seu primer mestre, a estudiar música i a fer música, la pràctica musical entre els germans es va convertir aviat en un divertiment familiar que els uniria per sempre més. De fet, tres dels quatre germans, ella i els dos nois, Kiejstut i Witold, van esdevenir músics: Kiejstut, un gran pianista (en el futur, fins i tot, formarien duet professional) i la germana petita, Wanda, en canvi, va ser seduïda per la musa de la poesia. Amb els anys esdevindria poeta, i també guardiana del llegat de la seva germana i la que perpetuaria el seu nom i la seva música.

 

Després d’acabar la secundària, Grazyna es va traslladar a viure a Varsòvia i amb 18 anys va començar a estudiar Filosofia. De fet sempre es va sentir atreta pel coneixement, però al cap d’un temps ho va deixar tot per centrar-se només en el conservatori: en el piano, violí i la composició. Des que era molt joveneta havia proclamat que, tard o d’hora, seria compositora, als tretze anys ja ho havia demostrat amb la seva primera obra, per tant, calia treballar intensament.

grazyna bacewicz3

L’any 1932, amb 23 anys, Grazyna es graduava amb les màximes qualificacions, cum laudem, de violí i composició i va seguir formant-se. Ara, a París, composició amb Nadia Boulanger, violí amb Carl Flesch i, més endavant, recollia el seu primer guardó de composició de joves talents, un dels molts guardons que rebria al llarg de la seva carrera.

Un cop acabada l’etapa de formació, Grazyna encetava la de solista, amb gires per diferents sales europees, amb el seu germà en moltes ocasions, fins que a principis dels anys trenta li van oferir la plaça de concertino a l’Orquestra de la Ràdio Polonesa, a Varsòvia. I des d’aquest lloc de privilegi seguiria escrivint i començaria a veure estrenades les seves obres. I aquell mateix any es casava amb un metge, amant de la música.

grazyna4

Grazyna Bacewicz. 1960. Foto d’Andrzej Zborski

Però quan l’impuls semblava imparable, l’esclat de la Segona Guerra Mundial ho va capgirar tot i Grazyna, com milions d’homes i dones, va haver d’adaptar-se als temps que marcava el despietat conflicte. (…)

Si en vols saber més, segueix escoltant (…).

Advertisements