L’any 1871, la compositora i pianista noruega Agathe Ursula Backer marxava a Florència a estudiar amb el reputat director d’orquestra, professor i compositor alemany Hans von Bülow. En aquell moment, Agathe tenia 24 anys i en feia tres que havia debutat com a pianista amb l’orquestra de la Societat Filharmònica del seu país, aquella nit sota les ordres d’un músic de 28 anys, poc conegut, també noruec, i de nom Edvard Grieg.
Però quan Agathe va arribar a Florència el mestre alemany es va negar a donar-li classes. La visió curta de mires que sempre va defensar sobre l’intel·lecte femení va fer que no la volgués entre els seus alumnes. Va ser després d’un concert públic en què Agathe havia donat a conèixer una obra seva quan el mestre va canviar de parer: “Encara que no tinc una opinió gaire favorable de la capacitat del sexe dèbil per a la composició, i les meves idees sobre aquest tema són prou conegudes, he d’acceptar que la capacitat de la senyoreta Backer s’enlaira pel damunt de col·legues seves a les quals un crític ha donat el sobrenom de ‘rastres de fades’”. Pocs dies després, sense cap encanteri més que el talent i la tenacitat, Agathe esdevenia alumna de Von Bülow.
Agathe Ursula Backer havia nascut el 1847 a Holmestrand, una petita localitat d’un fiord de Noruega, on els hiverns són molt llargs i els estius, molt curts. Agathe i els seus germans es passaven hores i hores a casa, estudiant, jugant, pintant i tocant el piano, sobretot ella, i ben aviat va intentar imitar tot el que sentia en les soirées musicals del saló de casa. Agathe provenia d’una família benestant i amant de l’art, i en un principi això li va permetre donar ales als seus dots.
Va ser gràcies a un canvi de domicili familiar, de fet de país, de Noruega a Dinamarca, a Copenhaguen, que Agathe va començar a estudiar música amb professors particulars. Passats uns anys, amb 18, va ser els seu mateix professor qui va recomanar als pares que aquella jove promesa marxés a ampliar horitzons. Van caldre algunes reflexions perquè acceptessin que la filla tenia un do innat per a la música i que havien de deixar-la encaminar-se cap a una carrera artística, una decisió que feia trontollar les convencions burgeses de l’època: les noies podien tocar bé, però no destacar, i a l’hora d’expressar-se no havien de ser gaire virils, ni mostrar gaire emoció. Amb tot, finalment va anar a estudiar a l’Acadèmia de Música de Berlín. Uns mesos més tard escrivia al seu mestre: “Hi ha alguna cosa en mi que mai hauria trobat aquí. El domini de l’art és indescriptible”. I a més, amb les seves obres, ara podia expressar millor tot el que sentia. (…)
(segueix escoltant per saber el final)
Encontre de compositors noruecs en el Festival de Música de Bergen. 1898. Christian Cappelen, Catharinus Elling, Ole Olsen, Gerhard Rosenkrone Schjelderup, Iver Holter, Agathe Backer Grøndahl, Edvard Grieg, Christian Sinding, Johan Svendsen i Johan Halvorsen. Fotografia de Karl Anton Peter Nyblin. Museu d’Oslo