El seu nom de naixement era Maria Sofia Olga Zenaida i Godebska, de cognom, però li deien Misia. Nascuda a prop de Sant Petersburg l’any 1872, era filla d’un escultor d’origen polonès, i la mare, d’origen russobelga, era una dona culta i sensible a la qual ella no va arribar a conèixer perquè va morir poc després de donar a llum la petita.

misia6

Misia. Edouard Vuillard. París

Aquest infortuni va fer que Misia fos enviada a viure a Brussel·les, amb els avis materns. L’avi era un prestigiós violoncel·lista que la va ajudar a estimar la música i, amb pocs anys, ja l’asseia a la banqueta del piano i l’anava introduint en l’ambient refinat i artístic per on ell era venerat. Però, de cop, el seu benestar, es va capgirar. El pare, que ja s’havia casat un parell de vegades, la voler a prop seu. Ara vivia a París, amb la seva nova dona i el seu fill, el germanastre de Misia. La voluntat paterna la duia a allunyar-se de la placidesa familiar i la introduïa en un món del qual no podia ni sospitar que, amb poc temps, n’esdevindria la musa.

misia 4

Misia. Arxiu Vuillard. París

Un cop a París, Misia va continuar formant-se. Tenia 15 anys. Ara la ciutat li donava l’oportunitat d’estudiar, ni més ni menys que amb Gabriel Fauré. I el 1892, amb 20 anys, Misia Godebska feia el seu primer concert públic, com a pianista.

 

Però després d’entreveure els sacrificis que suposava una carrera artística, va prendre la determinació de convertir la música en un refugi, en un plaer, i per compartir-ho amb els amics. I aquesta línia divisòria, que van marcar moltes dones, amb què la música els servia com un embelliment més però sense ser educades per anar més enllà, marcaria molts destins.

misia1

Henri de Toulouse-Lautrec. Misia. 1897.

El seu va fer un tomb el 1893, quan tenia 21 anys. Va ser quan es va casar amb un cosí llunyà, belga, polític i periodista, i un dels fundadors de la publicació cultural i artística La Revue Blanche, dedicada a descobrir nous talents. Convertir-se en la senyora de Thadée Natanson la va situar en el gratin intel·lectual i artístic parisenc de finals del segle XIX i principis del XX, i en l’amfitriona que rebia amb els braços oberts tots els artistes més innovadors de l’època, que passaven pels salons de les seves mansions. En pocs anys, Misia es va convertir en icona i mecenes de l’època. La seva bellesa, la posició social, el poder, els savoir affair i l’exquisida educació van anar situant-la en un lloc on tothom volia complaure-la: els pintors, immortalitzar-la, com van fer Monet, Toulouse-Lautrec i Renoir; els escriptors, parlar-ne, com Proust a “A la recerca del temps perdut”; i els músics, deixar-ne el rastre a les partitures. […]

misia 3

Si vols saber-ne més segueix escoltant!!!

Anuncis