La seva màxima era “estimar i viure”, i això es reflectiria en tots els seus boleros. Perquè, de boleros, ella en sabia un munt. Havia començat a escriure’n quan era molt jove i n’escriuria tota la vida. Entre els seus títols hi ha Amar y vivir, Cachito, cachito lindo, Verdad amarga, No volveré, però per damunt de tot, es va imposar un títol. L’havia escrit quan tenia 20 anys i encara no havia fet el primer petó. Era el Bésame mucho. L’autora, Consuelo Velázquez.

CONSEULO 3

Aviat, gairebé ningú es va poder resistir a la súplica d’aquell petó i tothom el volia cantar, famosos i no tant. Aleshores era el 1940. I el que va passar és fàcil d’entendre, perquè els boleros gairebé complien una missió. Aquells eren els anys de conflicte bèl·lic, molts homes havien marxat al front i moltes dones s’havien quedat tirant endavant la família i el país. Les sensibilitats estaven a flor de pell, els boleros, en el lloc perfecte, i els boleristes en van treure profit.

 

Aquells van ser els anys dels gran boleros: ells havien escrit Nosostros, Contigo en la distancia, Toda una vida..., però elles no es quedaven enrere i van donar títols com Dos gardenias, Cuando vuelva a tu lado, Júrame i d’altres, com el Bésame mucho de Consuelo Velázquez.

CONSEULO 4

Velázquez era mexicana i havia nascut el 1920 en una família que la va encaminar cap a la música. El seu pare era militar, però tenia ànima de poeta i li agradava escriure poesia, i la seva mare va ser qui la va introduir en la música. Amb 22 anys, Consuelo Velázquez es llicenciava en el superior de piano, i començava una brillant carrera com a concertista.

Però mentre això passava, Consuelito, com li deien els més íntims, practicava una altra de les seves passions, que era escriure poemes (probablement li venia per via paterna). I aviat la suma de les dues coses va començar a donar els primers fruits, les primeres melodies.

consuelo velazquez

Però el que va acabar de donar impuls a aquelles creacions li arribaria pocs anys més tard. Va ser a mitjans dels anys 40, a l’acabada d’estrenar emissora de ràdio de Mèxic. Aleshores a la tarda hi havia un programa, una mena de disc sol·licitat de música clàssica, on els oients escrivien cartes demanant la música que volien sentir i a ella li van oferir d’interpretar la música. Era presentada com a pianista, europeu, és a dir, home provinent del bressol de la música clàssica. Quedava millor que una joveneta mexicana. I el que va passar és que Consuelo, de mica en mica, va anar introduint els seus boleros, i els oients van començar a demanar-los, més i més. Finalment, per qüestió de drets, va haver de desvelar qui era.

A partir d’aleshores, Consuelo Velázquez va començar una carrera ascendent cap a la fama, però sobretot hi arribava gràcies al Bésame mucho, el títol que sense cap mena de dubte la faria internacional.

I quina havia estat la seva inspiració?

( Si vols saber-ne més, continua escoltant)

Advertisements