El mes de març de l’any 1909, l’Associació Musical de Barcelona va fer al Gran Teatre del Liceu, i dins els concerts de Quaresma, vuit grans concerts simfònics, dos dels quals estaven dedicats a Gabriel Fauré. Per a l’ocasió, el mestre va venir acompanyat de la pianista francesa i professora del Conservatori de París Marguerite Long. Long actuaria dos dies, el primer en un recital a la desapareguda Sala Mozart del carrer Canuda, i el segon, al Gran Teatre del Liceu; en totes dues actuacions no va decebre el públic. Dies després, apareixia publicat…

La Veu de Catalunya, 13 de març de 1909

“Madame Long executar tot un programa de concert, pui que hi havíen fins a 9 peces de Fauré, totes fermes i de compromís. Posar la mà al piano aquesta senyora y restar tothom en espectació, fou tot hú. Sabíem que valia com a concertista, però ens sorprengueren la força y energia que desprenguer y anaren creixent fins el final, que digué ab valentia igual com si comencés. L’auditori l’ovacionà llargament!

 Aquell 1909, quan Marguerite Long va venir a Barcelona, tenia trenta-cinc anys i ja en feia uns quants que l’aplaudien, públic i crítica.

Marguerite_Long

Marguerite Long havia nascut a Nimes l’any 1874 i era filla de Pierre Long i Anna Théron. Els inicis musicals els va fer al conservatori de la seva ciutat, però els seus progressos eren tan espectaculars que als dotze anys la van convidar a seguir els estudis al Conservatori de París. I al cap de poc temps, un primer premi d’interpretació del Conservatori li va permetre accedir a les preuades classes d’Antoine François Marmontel, mestre, entre molts d’altres, de Debussy, Albéniz i Bizet.

Amb dinou anys, talent, dots i esforç li donaven la recompensa del primer concert fora del Conservatori, a la mítica sala Pleyel de París. Però els prejudicis socials de l’època van anar retardant la seva carrera i no va poder fer el debut orquestral fins vuit anys més tard, amb els prestigiosos concerts parisencs Lamoureux, on Marguerite Long es reafirmaria com una veritable pianista.

I, mentrestant, la seva carrera anava agafant nous camins. Un de molt important li arribaria el 1906. Va ser quan va quedar vacant la plaça de preparació als pianistes per accedir al Conservatori; el professor havia mort i Marguerite va aconseguir ocupar la plaça.

margueriite classe

Madame Long amb alguns dels seus deixebles

Aleshores el director de l’entitat era Gabriel Fauré, i això també va fer que Marguerite fos escollida pel mestre, durant un temps, com la seva pianista predilecta per donar a conèixer algunes de les seves obres. Per això aquell 1909, quan Fauré va venir actuar a Barcelona, l’acompanyava ella, per fer-se càrrec de les obres per a piano. I també val a dir que Long va venir a Barcelona acompanyada del seu home Joseph de Marliave, musicòleg, crític musical i corresponsal de la “Revista Musical Catalana” a París.

Amb el temps, la privilegiada situació de Long va fer que es convertís en amiga, confident i intèrpret de molts compositors de la seva època, com Ravel, Debussy, Fauré…! (…)

margueritte 40

1920: Marguerite Long (1874-1966) (Photo by Lipnitzki/Roger Viollet/Getty Images)

 

Anuncis