“La meva mare era prima i ben proporcionada, amb un cutis fresc, dents perfectes, era força pàl·lida, i tenia uns magnífics cabells negres arrissats. Sempre estava alegre i de bon humor, amb un etern somriure a la cara i una expressió de dolçor angelical”.

I a més era cantant, amb una bonica veu de soprano.

Anna_Guidarini

Anna Guidarini cap el 1790

Així és com el compositor Gioachino Rossini descrivia i recordava la seva estimadíssima mare, Anna Guidarini Rossini.

Anna Guidarini Romagnoli havia nascut l’any 1771 a la ciutat italiana de Pesaro i era filla de forners. Amb vint anys va conèixer Giuseppe Rossini, ell era de Lugo di Romagna, a prop de Pesaro, i poc després de la coneixença i l’enamorament, Rossini ja es va traslladar a viure a la ciutat de la seva estimada.

 

Ell era una persona molt vital, tocava la corneta, i quan va arribar a Pesaro va entrar a la banda de la ciutat i també va implicar-la a ella, Anna, que poc temps després ja es va convertir en companya musical de Giuseppe Rossini, tocant també la corneta a la banda, i a més això implicava l’obligació de vestir l’uniforme vermell de la formació. I aquell mateix any, entre cornetes, i una cosa i una altra, Anna, es va quedar embarassada. El nen va néixer el 29 de febrer del 1792 i li posarien per nom Gioachino, Gioachino Rossini, un nom lligat per sempre més a l’òpera.

Anna tenia una bonica veu, i això va fer que sis anys després de néixer Gioachino, ja la trobem com a cantant. El seu debut va tenir lloc durant els carnavals del 1798 a la ciutat d’Ancona, prop de Pesaro, al Teatre La Fenice. Aquesta data correspon amb l’arribada al nord d’Itàlia dels francesos. El pare Rossini simpatitzava amb la Revolució Francesa, fins i tot va anar a donar la benvinguda a les tropes, i quan Àustria va restaurar l’antic règim, el pare, que s’havia posat en algun aldarull, va ser enviat a la presó. Era el 1799, hi estaria un any i aquest fet faria que ella, tota sola, hagués de fer front a l’economia familiar.

rossini mare

Però si una cosa va tenir de positiu l’arribada de 30.000 francesos és que es va aixecar la sanció del Vaticà que prohibia que les dones pugessin als escenaris. Aquelles tropes d’homes volien espectacle, amb dones, i sota el govern papal estava estrictament prohibit que les dones puguessin actuar i, gràcies al nou decret, ella, i moltes d’altres, veien com els seus somnis  podien fer-se realitat. I Anna Rossini ho va aprofitar per fer carrera de cantant. Primer, la trobem com a segona soprano i més endavant com a prima donna. I val a dir que amb aquests anys va interpretar uns quinze papers, tots en òperes còmiques de Paisiello, Cimarosa, Martini… Un cop el pare va sortir de la presó, ell també es va incorporar al teatre, tocant la corneta a l’orquestra.

Bé, i en una ocasió, almenys que n’hagi quedat constància, mare i fill actuarien junts. Va ser el 1804, en un programa de mà apareix un recital amb Anna Rossini, cantant i Gioachino Rossini, al piano. Això va ser a la ciutat d’Imola, ella tenia trenta-tres anys i ell dotze. (…) Segueix escoltant per saber el final…

rossini

Anuncis