Va ser coneguda, reconeguda i admirada per haver creat i representat els seus Cants plàstics. Els dansava acompanyada de música de Chopin, Grieg, Paderewski, Granados, Schumann, Liszt, Bach…! S’abillava espectacularment i sortia a escena: (…) “La idea és dansar sobre les idees i les sensacions que la partitura em comunica . Ho rebo com un poema, que no expresso en paraules, sinó amb els moviments i les línies del meu cos i amb l’expressió del meu rostre”, deia ella.

aurea7

D’aquesta manera va recórrer mig món oferint les seves danses, com a deessa, com a nimfa, com a dona captivadora, turmentada, passional, ingènua, del món real, o del clàssic. Tant podia ser l’esperit de Salomé, com d’una “maja” d’Espanya, o una princesa egípcia, o una jove del Marroc, una aristòcrata francesa del Segle de les Llums, la favorita d’un faraó, o la nimfa d’un déu. El seu èxit va ser tan gran que la van honrar amb el sobrenom de “l’ànima que dansa”. Havia nascut a Barcelona el 1889 i es deia Àurea de Sarrà.

aurea5

Àurea era filla de José Sarrà, un malgratenc que havia fet fortuna fent les Amèriques i va invertir part dels diners a comprar una finca, amb un castell, a Arenys d’Empordà. Allà, juntament amb la seva dona, Emília Adrià, i les dues filles, passarien llargues temporades i Àurea començaria a fer-hi arrels i l’aniria convertint en el seu refugi. La família vivia a Barcelona, però la mort sobtada del pare, i un temps després de la mare, va fer que Àurea fos criada i educada, quan encara era una nena, per la seva germana Emília, hereva de la fortuna Sarrà, i la seva protectora fins que va morir quan ella tenia quaranta-un anys.

 

Gràcies al magnífic treball de la professora Mariàngela Vilallonga, sabem que el seu debut va ser al Teatre Eslava de Madrid, el 1920. Aquell era el punt de partida d’una carrera artística que mostrava una nova manera de ballar, a mig camí entre el teatre i la dansa, a la manera de la gran Isadora Duncan.

aurea 8

La nit del seu debut, Àurea va donar vida a una sensual, vibrant, expressiva i màgica Salomé, i la crítica i el públic, el més intel·lectual, van caure rendits als seus peus. I aquest reconeixement de Madrid li obria les portes a la ciutat de les llums, als esbojarrats anys vint l’acollien, i ella podia mostrar-se tal com era o volia arribar a ser.

au

aurea 9

(si en vols saber més, segueix escoltant…)

 

 

Anuncis