“No creiem nosaltres que hi hagi qui desconegui l’obra d’amor i de cultura de Narcisa Freixas, que és d’aquelles que no moriran mai. […] Amics i admiradors lluiten perquè el seu nom i el seu record perduri en forma material, com perdurarà sempre en forma espiritual.” .

Aquest text, signat entre d’altres per Santiago Rusiñol, Amadeu Vives, Pau Casals i Enric Morera, forma part del pòrtic del llibre Obres de Narcisa Freixas, publicat en una edició d’homenatge el 1928. Feia dos anys que la il·lustra honorada havia mort i aquestes paraules i d’altres, de destacats intel·lectuals de l’època, servien per fer evident la rellevància que Narcisa Freixas havia tingut en el món de la cultura catalana. Però el que en aquell moment semblava tan obvi, passat el temps va començar a trontollar, i el seu nom i el seu llegat, que havien de “perdurar sempre”, van ser arrossegats a aquell indret on van a parar els oblidats. Avui pocs saben que va ser una excel·lent compositora, pedagoga, una gran defensora dels drets socials i que també es va dedicar ajudar els desvalguts. Una dona intel·ligent i generosa a qui Santiago Rusiñol anomenava “la mare agradosa”.

narcisa-5

Narcisa Freixas i Cruells havia nascut a Sabadell el 1859 i era filla d’Elvira Cruells i de Pere Freixas, publicista, escriptor, docent i un home molt actiu en el món de la política.

Narcisa Freixas va començar a “saber de lletra” amb el seu pare, i el vessant artístic l’aprendria a Barcelona, on la família es va traslladar a viure quan era una nena. A la capital, s’aniria endinsant, a poc a poc, en el món de la música, fins que va començar a estudiar formalment piano i solfeig amb el mestre Joan Baptista Pujol. El resultat va ser tan espectacular que als divuit anys ja veia estrenada la seva primera composició, una sardana, a la qual seguirien una cançó, una marxa religiosa i la música per a una obra de teatral, tot plegat amb aires i gust de la música popular catalana. Aquell era el punt de partida d’una carrera que aniria agafant forma i redreçant-se amb el pas del temps.

Però l’època no ho posava fàcil a les dones, i menys si volien sobresortir en l’art de la creació, un àmbit absolutament reservat al talent masculí, i Narcisa Freixas va haver d’anar fent més d’una parada. (…) Si vols saber-ne més, segueix escoltant…!

narcisa-4c

narcisa

Advertisements