Al llarg de la història de la música han existit unes quantes dinasties de músics cèlebres que van educar, tant els fills com a filles, amb la finalitat d’exercitar-los el talent musical per, d’aquesta manera, més endavant, poder viure d’aquest art com un ofici que aniria passant de generació en generació. Durant els segles XVII i XVIII, famílies com ara els Caccini, els Couperin, els Delalande, els Benda, i els Bach, entre d’altres, van tenir destacats músics i músiques dins la família: van tenir filles compositores, clavecinistes, violinistes, cantants, però també és cert que el més freqüent, i gairebé inevitable, en el cas d’elles, és que un cop casades abandonaven l’ofici de músic per dedicar-se de ple a la família i a la llar.

cecilia-grassi-3

Però també era freqüent que les seves parelles, tant d’ells com d’elles, provinguessin del món de la música i això vol dir, en el cas de les dones, que no es desvinculaven del tot, al contrari, perquè podien ajudar en l’educació musical dels fills i, a més, ajudar el seu home quan aquest les reclamava. A la família Bach, les activitats professionals de la majoria de les dones van cessar en el moment que es van casar, excepte una, la dona de Johann Cristian Bach, la soprano italiana Cecilia Grassi, coneguda un cop casada com Cecilia Bach.

cecilia-grassi

 

Cecilia havia nascut a Nàpols pels volts del 1740 i no es té cap notícia de la procedència familiar, ni de com va ser educada, fins al seu debut oficial. Va ser a la ciutat de Venècia el 1760, quan tenia uns vint anys, com a soprano, en l’òpera l’”Adriano in Siria”, de Baldassare Galuppi. I mig any després ja la trobem en un teatre de Pàdua, actuant en una òpera d’Antonio Caldara, i el 1762 a Vicenza, per cantar una òpera de Leonardo Vinci, pel carnaval de la ciutat.

I a partir d’aquí, nous papers, i nous teatres, a Venècia hi actuarà un munt de vegades, i en els diferents teatres que tenia la ciutat, i que no eren pocs, fins i tot participa en estrenes d’òperes de compositors que en aquell moment van ser molt aplaudits, tot i que alguns oblidats, com ara Pietro Alessandro Guglielmi, i no tan oblidats com Christoph Willibald Gluck a qui el 1763, amb vint-i-tres anys, Cecilia Grassi li estrenava en el paper principal la seva coneguda òpera “El rei pastor”, però, a més, amb aquest títol i ella com a protagonista servia per inaugurar el nou teatre públic de la ciutat de Bolonya.

cecilia-grassi-2

Green Park de Londres. Pels vols del 1765

El seu èxit va ser tan gran i tan ràpid que Cecilia va anar saltant de ciutats: Palerm, Nàpols, Pàdua, els teatres la reclamaven i alguns dels compositors italians del moment, com Piccini, Bertoni, Galuppise, etc., també se la disputaven, a més era una soprano molt ben pagada. I tot plegat va fer que li sortís l’oportunitat d’anar a cantar a Londres. (…)

Si voleu saber-ne més, escolteu fins el final …

 

 

Advertisements