L’any 1913, el compositor francès Maurice Ravel rebia l’encàrrec del Conservatori de París per escriure un exercici breu de lectura a primera vista, per a un concurs de dones pianistes que havia de celebrar la institució. El compositor escriuria una bagatel·la, de 27 compassos, i intencionadament plena de trampes i d’un inconfusible segell personal. El titularia Preludi.

Sembla que de totes les concursants, una, de quinze anys, va brillar especialment pel damunt de totes les altres. I no només va guanyar la prova, sinó que Ravel li va voler dedicar la partitura i li va fer arribar, per carta, un humil consell: “Continua tocant així, per a tu sola i sense preocupar-te del públic. És la millor manera d’obtenir el seu favor.” En la mateixa carta li deia: “El Preludi és poca cosa. Record d’un artista que ha estat sincerament interpretat per les teves qualitats musicals”.

Poc després sortia publicada la partitura amb la dedicatòria:“A mademoiselle Jeanne Leleu”.

captura

Jeanne Leleu havia nascut a Saint-Michel, a la Xampanya, l’any 1898, en una família de músics, el seu pare era el director d’una banda militar i la mare, professora de piano. Va ser en la seva infantesa quan tots dos la van començar a introduir en la música i el resultat va ser tan sorprenent que van decidir enviar-la a estudiar a París. Amb nou anys, la Jeanne ingressava al Conservatori. Aleshores el director era Gabriel Fauré i allà estudiaria amb els prestigiosos pianistes Alfred Cortot i Marguerite Long. Les seves qualitats interpretatives eren tan espectaculars que aviat va començar a ser elogiada i reconeguda com una pianista excepcional. Tant va ser així, que amb onze anys, la joveníssima Jeanne estrenaria, juntament amb la també nena Geneviève Durony, una obra de Ravel per a piano a quatre mans, a la Sala Gaveau de París. Era el 1910 i el mestre els hi confiaria l’estrena de Ma mère l’oye. Per tant, això també explicaria que quan el 1913, Jeanne es va presentar al concurs de lectura a primera vista, en certa manera, coneixia el llenguatge i l’estil de Ravel i sabia què era el que el mestre volia dir i com ho havia de dir. Tot i que això no li treu cap mèrit, tot al contrari. Una nena de deu anys que entenia a la perfecció l’art de Ravel és digne d’enaltiment…!

 

Leleu va continuar treballant de valent. Els seus anys del conservatori van ser molt fructífers també en el camp de la creació. Alumna de Charles-Marie Widor, catedràtic de composició, i també de Georges Caussade i Henri Büsser, sota el mestratge de tots ells, Jeanne començaria a engruixir el seu catàleg d’obres. Però el punt culminant d’aquest anys seria quan va aconseguir el guardó més cobejat de l’entitat, el prestigiós Prix de Roma. Era la tercera vegada que una dona l’aconseguia, la primera havia estat Lili Boulanger deu anys abans. El guanyaria amb la cantata Breatrix, i això comportava una estada de quatre anys a la Vila Medici a Roma. (…)

jeanne-5

Jeanne Leleu (dreta) i Odette Pauvert, guanyadores del Prix de Roma 1923, música i pintura, respectivament

jeanne_leleu

Jeanne Leleu, als anys seixanta

Si en vols saber més, continua escoltant…..

Advertisements