El 26 de desembre del 1787, Wolfgang Amadeus Mozart escrivia una ària de concert per a soprano i piano obligat, amb acompanyament d’orquestra, sobre unes paraules molt significatives: Ch’io mi scordi di te? Non temer, amato bene! Que jo m’oblidi de tu? No pateixis, estimat meu! L’obra està plena de promeses d’amor entre dos amants que estan a punt de separar-se. Tal com ha dit algun estudiós: “Es tracta d’una declaració d’amor en música. Com si Mozart volgués guardar-se aquella veu, que tant l’havia adelerat, amb aquesta evocació d’amor”. I per això, també, el músic es va reservar la part del piano, per lliurar-se a ella completament.

nancy-5

 

O potser, tal com apunten uns quants, es tracta de la fantasia del geni de Salzburg que algú ha vist tenyida d’erotisme i on pren Nancy com a protagonista dels seus somnis. No ho sabré mai. El que si volia deixar clar és per aquí anava destinada aquella obra. Per deixar-ho clar, Mozart va escriure a la partitura: “Per a la senyoreta Storace i per a mi”.

Al cap de dos mesos, Nancy Storace deixava Viena i tornava a Anglaterra.

nancy-6

Nancy se n’anava amb el grup d’amics que durant tres anys, van compartir amistat i feina amb Mozart. Ell els va prometre anar-los a visitar, però els seus projectes anglesos no van arribar mai a poder-se realitzar. Mozart va morir, cinc anys més tard, sense tornar a veure Nancy, però mai van perdre el contacte. En aquells cinc anys, no deixarien de mantenir correspondència. Nancy guardava les cartes de Wolfgang com un tresor. Ella mateixa les va destruir abans de morir, vint-i-sis anys després de la mort de Wolfgang. Mai sabrem què deien, però ho podem intuir sentint Que jo m’oblidi de tu? No pateixis, estimat meu. Promeses plenes d’amor d’un temps no gaire llunyà.

Ana-Selina Storace, coneguda com a Nancy, havia nascut a Londres l’any 1765. De pare italià, tant el pare com l’avi eren músics, i de mare francesa, va introduir-se en el món de la música a través del cant, amb el famós castrat cantant i compositor Venanzio Rauzzini qui anys abans Mozart havia escrit per ell i a més l’estrenaria, el seu l’Exultate Jubilat. Ara triomfava a Londres. Tenia onze anys, quan aquella jove va debutar davant del públic londinenc, amb una obra del seu mestre. Va ser durant un viatge a Nàpols, d’on era la família paterna i on vivia i estudiava al conservatori, Stephen, el fill gran, quan Nancy, aconsellada pel pare, va optar per quedar-s’hi i acabar de perfeccionar i perfilar la seva veu. I el 1780, amb quinze anys, es presentava davant del públic italià.

 

nancy2

Amb poc temps actuaria per diferents ciutats: Florència, Parma, Milà, Venècia. Va ser precisament a la Sereníssima on establiria relacions per un nou destí molt atractiu: Viena. L’emperador Josep II volia donar un gir al Teatre Imperial de la Cort, que havia fundat la seva mare, Maria Teresa d’Àustria. Després del fracàs del Singspiel Nacional, l’emperador volia fundar una companyia d’òpera italiana a Viena, i Nancy i la seva mare no s’ho van pensar dues vegades. El pare feia uns mesos que havia mort i ara havia de tirar endavant ella sola, bé amb la mare. Així que el gener del 1873 arribaven a Viena, amb un grup d’amics anglesos i italians que també havien aconseguit contactes per obrir-se camí a la capital austríaca. (…)

Si vols saber-ne més, segueix escoltant…

nancy3

Cartell de la premier de ‘Le nozze de Figaro’

Anuncis