Va ser una de les poques cantautores cubanes que va ajudar a fer gran el moviment trobadoresc del seu país. La troba havia arribat amb els colonitzadors europeus i es remunta aquelles trobairitz i trobadors occitans dels segles XII i XIII, que havien après a dir cantant, les emocions més íntimes de l’ànima, i també a manifestar l’esperit del seu poble. Un cop a l’illa, la troba, les expressions poeticomusicals, arrelaria amb força i aquesta tradició s’aniria conservant i evolucionant, travessant èpoques i nodrint-se dels diferents corrents que en cada moment han anat sorgint, fins avui.

Ella va ser trobadora, sonera i compositora. Era cubana, esclar, i es deia Maria Teresa Vera.

maria-teresa-vera7

El bolero no es canta, es pateix”, deia Maria Teresa

Potser ser néta d’esclaus, filla d’un pare, militar espanyol, a qui mai va conèixer i d’una mare que va viure, com a serventa, tota la vida, i a més et vols introduir, fent música, en un món d’homes, sent dona, la vida no et va del tot de cara. O així ho sentia i ho manifestava ella mateixa. Per això cantava i s’explicava d’una altra manera. I d’aquest sentiment, en va fer el seu art.

 

María Teresa Vera havia nascut el 1895 a Guanajay, i va créixer a la mansió d’una família adinerada per a la qual treballava la seva mare. Ella també hi vivia interna, i va ser allà on va començar a sentir grups de troba que, sovint, es reunien amb penyes familiars. Va ser gràcies a aquestes audicions on coneixeria Manuel Corona, un trobador indispensable en l’inici de la seva carrera, i qui li aconsellaria endinsar-se en els ambients bohemis de la troba i unir-se a ells. Primer cantant, al cap de poc, tocant la guitarra, i més endavant amb les seves pròpies creacions. El seu debut, com a cantant, el va fer amb ell acompanyant-la a la guitarra i al cop de poc la reclamaven arreu.

maria-teresa-vera3

Tenia vint-i-tres anys quan Maria Teresa se’n va anar a Nova York, amb un contracte, junt amb Rafael Zequeria, un altre dels grans. S’havien conegut dos anys abans:

“Cantàvem cubaneries, vàrem fer més de cinc viatges als Estats Units (…) Ens sentíem acoblats i identificats amb la nostra creació artística. i de seguida vam ser coneguts a dins i a de Cuba (…)”

Junts gravarien uns quants discos de “Son santiaguero” per a la discogràfica Columbia, la qual cosa vol dir que ella també estava en els inicis del son cubà, un ball popular d’origen rural. De fet, es va imposar com a intèrpret de la troba i del son. Gairebé va cantar tots els gèneres possibles de la cançó cubana, com ara capricis, guarachas, rumbes, clave, criolles, bambuco, son, havanera i bolero.

maria-teresa-vera1

Però la mort sobtada del seu company, li va donar un nou rumb a la seva carrera. (…)

Si voleu saber-ne més, seguiu escoltant…

Advertisements