L’abril de l’any 1914, l’arpista, compositora i pedagoga francesa Henriette Renié presentava, amb tots els honors, algunes de les seves obres a la Societat de Concerts del Conservatori de París. Dies després, La Revue musicale SIM publicava un article que se’n feia ressò:

“Els braços flexibles i ondulants de Mlle Renié són com dos colls de cigne que fan de mirall sonor. L’admirable virtuosisme de l’autora del ‘Concert per a arpa’ fa de catalitzador de la renaixença de l’arpa solista. Amb la seva música, Mlle Renié no busca dir ni moltes coses, ni coses estranyes, es conforma amb la llei universal de les proporcions i amb la llei de l’art.”

renie3

El 1914, Henriette Renié tenia 39 anys i el més important, a part que la seva obra era d’una gran inspiració i un coneixement profund de l’escriptura musical, és que s’escoltava més enllà de l’esfera privada. I això, que ens pot semblar tan obvi per la seva formació, la qualitat de l’obra i la interpretació, en aquells anys no ho era tant. El domini intel·lectual el tenien reservat els homes i, mentre ells estrenaven a les sales de concert, elles s’havien de conformar amb els salons privats de les cases. Era la diferència entre fer música pública o domèstica i també entre poder editar les partitures o quedar-se en l’arxiu familiar. La majoria de les compositores i intèrprets, parlem de principis del segle XX i a París, només eren conegudes en els salons privats, perquè els públics estaven reservats essencialment als homes. Per tant, aconseguir el reconeixement oficial només hi arribaven unes quantes.

 

Henriette Renié ho va aconseguir i des de molt jove. Les societats de concerts programaven les seves obres, els crítics parlaven d’ella i s’editaven les seves partitures. De fet havia estat de les poques compositores llorejades del Conservatori de París, va arribar a ser l’arpista més talentosa de la seva època, i també una gran pedagoga. L’única cosa que la feia diferent és que era dona, tota la resta, estava en regla.

renie5

Henriette Renié havia nascut el 1875, a París. El seu pare era pintor i per guanyar-se la vida, de tant en tant feia d’actor, i la seva mare pertanyia a l’alta burgesia francesa. Henriette va ser l’última de quatre fills.

Tot i que els pares l’havien introduït en el món de la música a través del piano, va ser després de sentir un concert de l’arpista Alphonse Hasselmans que Henriette, tot i que encara era molt petita, va quedar atrapada pel so d’aquell instrument, i aquest fet marcaria per sempre més la seva vida tant personal com professional.

renie4

Amb 9 anys, Henriette entrava al Conservatori de París, a estudiar amb Hasselmans, l’arpista que havia sentit anys abans, i alhora també rebia classes al taller de Sebastian Erard, el constructor de pianos i arpes. (…)

Si en vols saber més, segueix escoltant…

Anuncis