L’any 1686, el papa Innocenci XI promulgava un edicte en què declarava: “La música és totalment ofensiva a la modèstia pròpia del sexe femení, perquè distreu les dones de les matèries i ocupacions més apropiades del seu sexe.” I afegia: “Cap dona, soltera, casada o vídua, de qualsevol rang, estatus o condició, fins i tot les que viuen en convents o en conservatoris, sota cap pretext, estudiarà música, ni podrà aprendre a cantar dels homes, ni tocar qualsevol tipus d’instrument.”

Disset anys més tard, un nou papa, Climent XI, renovava aquest edicte.

cozzolani-6

Chiara Margarita Cozzolani

Aquells van ser uns temps en què a les dones no se’ls permetia actuar ni als teatres, ni als espais públics, ni a les esglésies, ni als convents…! O això és el que es pretenia.

 

Alguns convents femenins, tot i la clausura, es van convertir en petits oasis per a la música. Hem de pensar que n’hi havia que van arribar a tenir autèntics conjunts instrumentals. En el segle XVII, a Itàlia, la meitat de les compositores que van publicar eren monges, i tot i estar apartades del món, tenien notícies del que es feia a fora. Un bon nombre de dones van trobar, en els convents, el retir espiritual, el temps, la pau i el confinament necessari per poder-se dedicar, en el cas que ens ocupa, a fer música.

cozzolani-7

La Catedral i el convent de Santa Radegonda, a l’esquerra. Milà

És convenient saber que els convents femenins tenien una base econòmica important que provenia de les rendes d’algunes de les noies que hi anaven a parar i que procedien de grups socials nobles i rics. La majoria havia entrat en el món monàstic sense vocació i, en aquell context, la insistència dels ordes religiosos de pobresa i treball era poc obeïda per una part de les monges que posseïa un altre estatus. Allà dins també hi havia estaments socials, i algunes de les monges havien de les feines més feixugues, mentre que d’altres podien ocupar el seu temps com els plaïa.

Avui parlem d’un exemple d’aquest últim grup, Chiara Margarita Cozzolani, que va passar gran part de la seva vida en clausura al monestir de la congregació benedictina de Santa Radegonda de Milà. Cozzolani representa el destí d’unes quantes dones patrícies milaneses del segle XVII.

cozzolani-5

Chiara havia nascut el 1602 i provenia d’una família rica, per la qual cosa molt probablement va rebre educació musical des de petita. (…)

Si ens vols saber més, segueix escoltant…

Anuncis