Va ser l’endemà de l’enterrament de Ludwig van Beethoven quan van trobar la carta en el mateix lloc on havia guardat el conegut Testament de Heiligenstadt. Allà mateix hi havia l’enigmàtica carta, A l’estimada immortal. Estava escrita a llapis, ocupava vuit quartilles i el músic hi plasmava els seus sentiments més íntims, hi obria el cor a la seva estimada.

josephine carta

“[…] El meu àngel, el meu tot, el meu mateix jo, només unes paraules, avui. Demà es decidirà definitivament el meu allotjament. Quina pèrdua de temps…! Per què aquest profund dolor, quan parla la necessitat? Pot existir el nostre amor si no és a través del sacrifici? De no demanar tot de l’altre? Pots canviar el fet que tu no siguis completament meva, i jo no completament teu? Oh, Déu!”

El mestre continua en la mateixa línia turmentada i alhora tendra i acaba dient:

Amor, el meu tot, adéu: continua estimant-me! Mai jutgis malament el cor tan fidel del teu estimat.

Sempre teu. Sempre meva. Sempre nostre!

Signat, L (de Ludwig)

sophia

àudio del programa

Àudio de la carta A l’estimada immortal, en la veu d’Adolf Beltran

La carta no donava cap més pista: només el dia, 6, i el mes, juliol, però ni el lloc on va ser escrita ni la destinatària, tot i que deixava veure que al darrere de l’aparença aspra del geni hi havia un home que implorava l’amor a una dona. Encara que la carta no ho reflecteix, sabem que s’enamorava constantment i que gairebé mai va ser correspost. La vida de Beethoven va ser tan complexa i turbulenta com el seu art. El 1810, una crítica en una publicació parisenca deia: “Beethoven primer omple l’ànima d’una dolça melangia i després la destrueix amb acords brutals. Sembla que aculli al mateix temps coloms i cocodrils.”

Aquella carta va començar a fer córrer rius de tinta per trobar el nom de qui havia estat l’estimada immortal del mestre de Bonn. Després de molts anys d’estudis, i basant-se en els grans especialistes Jean i Brigitte Massin, diuen que cap nom s’imposa amb evidència però que el que té més probabilitats és el de Josephine von Brunsvik. Mirarem d’explicar per què.

josepphine

Josephine havia nascut el 1779 i era filla de la noblesa hongaresa. Era molt jove quan va morir el seu pare i la seva mare, baronessa, va haver de fer-se càrrec dels fills. Eren tres noies i un noi, i tots quatre van ser educats de manera exquisida amb professors privats: idiomes, literatura, música. De fet, van ser uns bons músics amateurs; tant va ser així que al cap d’un temps, instal·lats ja a Viena, la mare va aconseguir que Ludwig van Beethoven, que feia uns anys que s’havia establert a la capital austríaca, donés classes de piano a dues de les seves filles, Teresa i Josephine.

De la primera trobada, en va quedar constància: va ser el 3 de maig del 1799. Josephine tenia 20 anys. […]

Continua escoltant per saber el final

Advertisements