Durant el segle XVIII, Venècia es va convertir en la capital de la música i la diversió. La Sereníssima República era un destí molt preuat per a nobles, intel·lectuals, músics, aventurers, d’orient i occident, perquè a part d’oferir el seu passat gloriós, alhora donava acolliment, inspiració, mecenatge, esbarjo i llibertat a tothom que hi arribava, vingués d’on vingués. La música brullava per a tots els racons, formava part de la societat veneciana i l’òpera a més s’havia convertit en espectacle públic amb un èxit aclaparador, alhora que en un reclam més per atreure els turistes, que consideraven Venècia, els seus carnavals i tota la seva música, un lloc únic i extraordinari.

La fama musical de Venècia atreia gent d’arreu que s’hi desplaçava per gaudir d’una pràctica inseparable de totes les activitats quotidianes dels venecians. No hi havia un indret o situació on faltés l’ambientació musical: als teatres, a les esglésies, a les cerimònies, a les acadèmies, als hospicis, a les escoles, als palaus, pels carrers i pels canals…!

ROSANNA SCALFI 2

No és d’estranyar que el dramaturg i llibretista venecià, del segle XVIII, Carlo Goldoni deixés escrit en les seves Memòries: “Els comerciants canten despatxant les seves mercaderies, els obrers canten en acabar la feina… Es canta a les places, als carrers, als canals. Els gondolers canten esperant els seus patrons… tothom canta!

Bé, els gondolers i alguna gondolera, perquè en el context i en l’època que estem parlant, no només hi havia homes que cantaven pels canals de Venècia…!

La protagonista del Femení i singulars d’aquesta setmana és un exemple més d’una dona que van mostrar el seu talent en aquella Venècia que era com un microcosmos, pel seu passat gloriós que oferia i exercia als visitants, i sobretot per la llibertat de què podien gaudir un bon nombre de dones en aquella societat governada pels homes i conquerida per les dones. I no només per les nobles. En realitat, si ens fixem, més a prop, en Venècia se’ns revela com una ciutat molt més oberta al món femení que d’altres.

9.70246-47_Booklet.indd

Les dones eren presents a tot arreu, les trobem a les acadèmies de literatura, als tallers de pintura, dirigint diaris, lluitant per accedir al saber, actuant i cantant als teatres i a qualsevol lloc, un lloc d’aquests eren les góndoles.

Ella va ser cantant de gòndola, i amb el seu art enlluernava i divertia a tothom que l’escoltava, no només els passatgers de les gòndoles, sinó també per allà on passaven. Diuen que tenia una veu tan bonica que un dia que circulava cantant ariete di battello pel Gran Canal, un noble la va sentir, des de la finestra del seu palau, i la va fer buscar.

Aquella jove gondolera es deia Rosanna Scalfi (…)………!

( Si en vols saber més, segueix escoltant)

Anuncis