Quan ballava despertava passions. S’explica que quan es va presentar a Praga, per primera vegada, només varen fer falta una dotzena més de representacions perquè a aquella passió hi posessin nom: Delirium Pepitatorium.

PEPITA 2

 

 

Així van anomenar els txecs l’encant que despertava aquella artista andalusa que allà on anava captivava el cor de qui la veia actuar . El seu nom i el seu art està lligat a les ciutats que va conquerir: Sttutgart, Leipzig, Viena, Munic, París, Moscou, Londres, Copenhaguen… I el seu nom també està relacionat de diferents formes: en forma d’escultura, de porcellana rococó txeca inspirada en ella, en una tela de quadrets, en blanc i negre, associat a un vestit que va dur en una ocasió i que ara, aquest estampat, encara avui, a la República Txeca, es coneix amb el nom de pepita, diferents retrats de diferents pintors, de diferents països i, entre d’altres coses, el seu nom ha quedat immortalitzat en una obra de Johann Strauss fill, titulada Pepita Polka, i una altra del compositor alemany Friedrich Pfeifke, una marxa que porta per nom Pepita.

PEPITA 3

Gràcies a l’ona expansiva del seu art i el seu encant personal, el seu nom es va eternitzar, però tot i així, avui dia, són pocs els que saben que al darrere del vals, la marxa, l’estampat o la figureta de porcellana Pepita, hi havia molt més que tot això. Hi havia una ballarina malaguenya que va brillar pels escenaris i va enfervorir mig Europa, mentre es guanyava el sobrenom de l’Estrella d’Andalusia.

PEPITA4

El nom artístic d’aquell astre era Pepita de Oliva, tot i que en realitat es deia Josefa Durán Ortega.

Josefa havia nascut l’any 1830, al barri de pescadors de Màlaga. El seu pare tenia una petita barberia i la seva mare era filla d’un espardenyer de raça gitana. S’explica que ja de ben menuda Pepita apuntava maneres i aptituds per al ball. Era apassionada, espontània i quan ballava captava la mirada dels que tenia al voltant. Tan va ser així que de molt joveneta va marxar a Madrid, a provar sort i intentar trobar el camí per desenvolupar la seva passió. El seu professor de ball, Juan Antonio Gabriel de Oliva, l’ajudaria en aquells inicis, i en un tres i no res ja estaven casats. Però allò va durar poc. A ella, li va servir per agafar impuls i el cognom del seu home, de Oliva. Així naixia Pepita de Oliva. (…)

Si en vols saber més, segueix escoltant…

Advertisements