Copa Melba

 Ingredients:

  • 6 préssecs
  • 150 grams de sucre
  • Un got d’aigua
  • El suc de mitja llimona
  • Mig quilo de gelat de vainilla
  • Nata muntada i ensucrada
  • Xarop de gerds

melba

 

Hi ha diferents maneres de preparar aquestes exquisides postres i qualsevol és senzilla, però la presentació, no la d’avui dia que es tira més pel brot gros, sinó l’autèntica presentació d’aquestes postres és una filigrana. La va crear el gran xef francès Auguste Escoffier, el 1894, quan dirigia la cuina de l’Hotel Savoy de Londres. Es diu que quan la va servir a la seva destinatària, per primer cop, ho va fer en una safata de plata, amb dos cignes de gel, amb una base feta de gelat de vainilla, llavors làmines de préssec natural i regat amb un xarop de gerds frescos. Escofet l’havia ideat per a la gran diva australiana, cobejada i aplaudida per mig món, Nellie Melba, per la qual sentia una profunda admiració. La soprano i el xef es coneixien de feia temps, i en el seu honor, per a la seva musa, madame Melba, va crear el Peach Melba, que més endavant seria coneguda també com la Copa Melba.

 

Ves a saber si per idear-la s’havia inspirat en tots els adjectius que rebia la seva veu en aquell moment: única, bonica, dolça, natural, exquisida i escènicament freda! Un veritable Préssec Melba.

nelli 0

En realitat la soprano no es deia Nellie Melba. El seu nom era Helen Porter Mitchell i havia nascut a Melbourne el 1861. Els pares eren escocesos, el pare era picapedrer i havien arribat a Austràlia arrossegats per la febre d’or. Amb poc temps, la parella, va acumular una fortuna important i no van voler que la seva filla es perdés una bona formació musical. Tots dos se sentien atrets per la música. El pare tocava el violí i tenia una bona veu de baix i la mare tocava l’arpa, l’orgue i el piano. Per tant, no és d’estranyar que amb pocs anys ella comences a estudiar música.

nellie 3

La data de la seva primera aparició important a Melbourne va tenir lloc el 1877. Aquell dia va tocar l’orgue, en solitari, en un concert per recaptar fons per combatre la fam de l’Índia i el seu debut a Sydney no va arribar fins vuit anys després. En aquella ocasió, es presentava com la sra. Armstrong. Feia tres anys s’havia casat amb un capità de l’artilleria reial i ara es donava a conèixer com a soprano, tot i que ella anys més tard explicaria que la seva veritable carrera com a cantant no començaria fins després de separar-se.

Però les coses no anaven com la Helen volia i amb vint-i-quatre anys, va prendre la determinació de deixar-ho tot i marxar a ampliar els estudis, i en els fons, ampliar horitzons. El destí va ser Londres, però tot i l’esforç i les recomanacions no hi va trobar el seu lloc. Poc després, un cop de timó, la duia a París. Va ser allà quan coneixeria i  estudiaria amb la prestigiosa professora de cant Mathilde Marchesi…!

(Si vols saber més, segueix escoltant)

Anuncis