Apareix citada a les enciclopèdies més importants de música. Va ser una figura d’enorme importància per preservar de la música zulu, el seu poble.

El seu treball de composició, recerca, recuperació, interpretació i conservació de la música va influenciar i ha influenciat i servit a molts joves compositors sud-africans, la majoria nascuts en famílies blanques, per aprofundir en les arrels de la música ètnica i tradicional de la seva terra.

 

Havia nascut al palau reial de Nongoma, a Sud-àfricaàfrica, l’any 1900, i era filla del rei zulu Dinuzulu KaCetshwayo i de la reina Silomo. Parlem de la princesa Constance Magogo.

Constance va ser la gran de dos germans més. L’un esdevindria el futur rei zulu i, l’altre, el rei regent durant uns quants anys. La mort prematura de la mare i el fet de ser dona va fer que Constance hagués de dedicar la seva joventut a fer-se càrrec dels seus dos germans menors, però de res va servir-li la seva entrega. El 1923, tenia vint-i-tres anys i, a petició del germà, llavors rei, va ser entregada com a desena dona al cap de la tribu zulu, renunciant, d’aquesta manera, a tota esperança de casar-se amb l’home del qual s’havia enamorat.

Però, malgrat les dificultats imposades per les tradicions i pel seu rang dins la tribu, va aconseguir certa independència. Anys més tard, el seu fill, líder d’un dels partits de Sud-àfrica, recordaria que, de tant en tant, la seva mare es venia els ramats d’animals que li tocaven per jerarquia, per pagar-se classes, l’educació que sempre havia anhelat.

Constance no parlava anglès, només zulu, una llengua que deriva del bantu, però va arribar a ser una de les màximes autoritats, ja reconeguda en vida, de la música zulu del passat i del seu present. Zulu significa cel, i la música d’aquest poble, vist amb els nostres ulls, és rudimentària, màgica, molt arrelada a la terra i a les tradicions i amb uns rituals i uns balls absolutament fascinats.

I com hi va arribar?

Doncs, durant la seva infantesa, havia anat empeltant-se de les tradicions de la música del seu poble. L’havia après, sobretot, de les seves àvies, però també de la gent que l’envoltava i dels rituals que sovint celebraven. Sentia tant respecte i, alhora, curiositat per aquell passat, que ella mateixa s’hi va submergir-s’hi…! (…)

*Si en vols saber més, segueix escoltant-nos…!

 

Anuncis