l 27 de gener de 1938, el món va canviar per a moltes persones, també per a la violoncel·lista Anita Lasker i la seva família. El seu pare, advocat alemany d’origen jueu, s’havia negat a abandonar el país, tot i les tensions creixents:

“El meu pare era alemany i no podia creure que els alemanys fossin tan estúpids. Això passarà, deia. No poden estar tan bojos. I quan es va adonar que eren  bojos, ja era massa tard”.

ANITA LASKER 2

L’any 1941, amb setze anys, Anita Lasker va ser deportada al camp de concentració de Birkenau, un satèl·lit d’Auschwitz. Quan va arribar a aquell infern, li van preguntar què sabia fer. Ella va contestar que tocava el violoncel. Li van contestar “Posa’t en una altra fila”.

 

Anita Lasker havia nascut el 1925 a la ciutat alemanya de Breslau, en una família jueva.  El  pare era advocat i la mare violinista i pertanyien a l’alta burgesia alemanya. Anita tenia dues germanes més i totes tres van ser educades en la música, Anita va estudiar violoncel, Marianne, piano i Renata, el violí.

ANITA I RENATA

Anita i Renata Lasker

El 1941, els Lasker van començar a viure la persecució nazi i, de retruc, la progressiva destrucció de la seva família. Marianne va tenir la sort d’emigrar a Anglaterra, però Renata i Anita es van quedar a Alemanya i van entrar a treballar en una fàbrica de paper. Al cap d’uns mesos, el setembre del 1942,  quan van intentar fugir a França, ja era massa tard. Les van fer presoneres i, a partir d’aquell moment, els seus destins serien diferents. Els pares van ser deportats a Izbica, i allà se’ls va perdre el rastre.

Renata va anar a parar a un camp de treballs forçats, mentre que ella va tenir la bona fortuna que quan va arribar a Birkenau  li van demanar què sabia fer. El violoncel li va salvar la vida i la música va ser la seva aliada per conservar les ganes de viure.

Poc després, Anita va ser enviada a Auschwitz i allà va entrar a formar part de l’Orquestra de Senyoretes d’Auschwitz. La directora era Alma Rosé, la neboda de Gustav Mahler i filla del primer violí de l’Orquestra Simfònica i de l’Òpera de Viena Arnold Rosé. Alma havia estat la fundadora d’una de les primeres orquestres femenines, anomenada “Les noies del vals de Viena”, una formació amb molt prestigi a l’època.

Anita Lesker, en una entrevista concedida a la BBC molts anys després, explicava que si no hagués estat per Alma Rosé, moltes de les intèrprets de l’orquestra haurien acabat a la cambra de gas. (…)

USC SHOAH FOUNDATION Anita Lasker-Wallfisch

Si vols saber-ne més, continua escoltant…!

 

Anuncis