La va matar perquè era seva. O això pensava ell, esclar!. El cas és que ella encara era molt jove, plena de vida, i amb recorregut artístic que li havia donat moltes nits de glòria.

Hacha-de-guerra-doradaAlemania-siglo-XV

El principi de tot el podríem anar a buscar el 24 de febrer del 1579, quan el duc de Ferrara, Alfons d’Este, es casava amb Margarita Gonzaga, de Màntua, i ja que hi som diguem-ho: trenta-un anys més jove que ell. Però bé, al que anàvem. I és que la unió va propiciar un dels capítols més fascinants de la història de la música, tot i que amb un final esfereïdor.

 

 

Anem a l’inici del capítol. El trobem al nord d’Itàlia, a la cort de Ferrara, seu de la família d’Este. Feia una dècada, se’n té constància dels del 1570, que havia aparegut un conjunt vocal d’aficionades cortesanes que feien les delícies dels pocs que les podien escoltar. S’anomenaven el Concerto delle Donne. A poc a poc, la idea es va anar perfeccionant, professionalitzant i  estenen per altres corts:  la de Màntua, governada per la dinastia dels Gonzaga; Florència, dominada pels Mèdici, i en famílies de l’alta noblesa de Roma. En aquests anys, el Concerto delle donne va ser un costum cortesà de prestigi i, per tant, cada cort volia tenir les millors cantants i instrumentistes, perquè no només eren cantants, la majoria tocaven un instrument, el llaüt, la viola de gamba, l’arpa…

elles

Després del seu casament, el duc de Ferrara va voler anar més enllà i tenir les millors  per oferir-les a la seva jove dona.

Aquest conjunt de Ferrara tenia una característica que les feia molt atractives, i és que  el seu art només estava destinat al gaudi, primer de la duquessa, després de tots dos, i quan volien també d’uns quants ben escollits, del seu cercle més íntim, o bé forasters d’alt rang. Les noies no actuaven davant del públic general, en la cappella de música, sinó que ho feien en concerts que s’anomenaven musica privata, musica riservata o música secreta. El duc volia superar el Concerto delle Donne d’una dècada abans i ho va aconseguir.

Quan la duquessa va arribar a la cort de Ferrara, com a part del seguici ja duia amb ella dues dames de companyia de prestigi: Laura Peperara i Livia d’Arco. Laura venia de la cort de Màntua, allà ja era coneguda per les seves habilitats en el cant, en l’arpa i en la dansa, i Livia era filla d’un noble també de Màntua que va començar com a dama de companyia i va estar dos anys formant-se en profunditat , en cant i viola de gamba, i la tercera integrant del grup i també dama de companyia de la duquessa la va trobar a Ferrara. Es deia Anna Guarini.

ferrera

I qui era? Doncs havia nascut a Ferrara el 1563 i era filla de Taddea Bendidio, una dama de família rica de Ferrara, i de Giovanni Battista Guarini,  entre altres coses professor de poètica i retòrica a la Universitat de Ferrara, dramaturg i diplomàtic durant uns anys al servei del duc. Fins i tot va exercir de poeta de la cort durant uns anys.

Coneixem poques coses de la infantesa d’Anna, però sabem que va gaudir d’una educació exquisida tenint en compte l’ambient humanista on es va criar, i a més perquè en aquells anys la formació musical per a una cortesa era molt prestigiosa, perquè les ajudava a ascendir socialment i, en aquest cas, professionalment.

La primera actuació d’Anna Guarini va tenir lloc el 19 de novembre del 1580, quan va cantar per primera vegada, juntament amb Laura Peperara, a l’estança privada de la duquessa (…)

Si en vols saber, més segueix escoltant

* el poema de Torquato Tasso el recita Lluís Bonamusa

Anuncis