Leipzig, 14 de setembre de 1827

Carta de Clara Wieck a la seva mare, Marianne Tromlizt

 Estimada mare,

 Fins avui no has tingut notícies meves, però t’escric una carta que t’agradarà. He rebut regals pel meu vuitè aniversari (…) Del meu pare, n’he rebut un vestit molt bonic, i la Berta m’ha regalat uns pastissos i una bossa.

He tocat el Concert en Mi bemoll de Mozart, aquell que tu tocaves habitualment, amb acompanyament d’orquestra. Va anar molt bé i no em vaig entrebancar gens. No tenia por, però els aplaudiments em van sobtar.

Digues a l’àvia que l’estimo. Els meus germans t’envien la seva estimació!

Oi que ara m’escriuràs?

 La teva filla obedient, Clara Wieck.

Nota: estimada mare, espero poder venir-te a veure aviat i poder tocar juntes moltes peces a quatre mans. Adéu! Clara

clara-schuman-m2

Clara Wieck

Aquesta va ser la primera carta que Clara Wieck, coneguda més endavant, de casada, com Clara Schumann, escrivia a la seva mare. Va ser l’endemà del seu concert de presentació a la Gewandhaus de Leipzig.

 

Feia tres anys que amb prou feines s’havien vist. Des que la mare havia abandonat el domicili familiar. Quan va marxar, Marianne tenia 27 anys. N’estava tipa de l’actitud dominant, del caràcter càustic i de la disciplina estricta del seu home. Ah! I del fet que ell li marqués el camí per on havia de passar, personalment i professionalment. Fins i tot, un cop casats, amb la seva carrera com a pianista: “La gent es pensarà que no et puc mantenir!”, li havia repetit en més d’una ocasió. Bé, una expressió que us pot semblar fins i tot familiar! Però, també hi havia algun motiu més que la va fer decidir, però anem a pams! Abans que res, qui era la mare de Clara?

Mariane Bargiel_

Marianne Tromlitz

Doncs es deia Marianne Tromlitz. Havia nascut a Greiz, a Turíngia, (Alemanya), el 1797 tot i que aviat van marxar a viure a Plauen. Era la filla gran del cantor, professor de música i compositor George Christian Gotthold Tromlitz i de Christiana Fiederica Carl. La família Tromlitz ja era coneguda per l’avi, un virtuós flautista, Georg Tromlitz, i autor d’un tractat famós a l’època, Ensenyament detallat i complet de la flauta.

Marianne va començar els estudis de música amb el seu pare. Era un professor de música estricte, tant, que entre els alumnes era conegut com el Kantor de Ferro per la severitat com impartia les classes.

Marianne va fer el seu primer concert públic, com a pianista, als quinze anys, el 1813, a la Gesellschafthaus de Plauen. I aviat les seves dots com a pianista van fer que marxés a la ciutat de Leipzig per continuar rebent classes d’un mestre d’aquella ciutat, Friedrick Wieck. I a més, alhora i gràcies al suport de l’avi, Marianne s’obria camí també amb el cant. Tenia una bonica veu i això va fer que participés en més d’un concert, dels de subscripció setmanals que oferia la Gewandhaus de Leipzig. En aquells anys de joventut, Marianne tocava el piano millor que Wieck.

Friedrich_Wieck_age_45
Friedrick Wieck. 45 anys

De fet, la vocació d’ell no era la de pianista. Era empresari, tenia un negoci de venda i lloguer de pianos, i, a més, era pedagog, començava a despuntar com a pedagog, i la reputació també li va arribar gràcies als resultats artístics que va obtenir amb la seva alumna avantatjada, Marianne Tromlizt.

Si en vols saber més coses, continua escoltant! 

Anuncis